La poma sembla una fruita més dins del fruiter, però continua alliberant etilè, una hormona vegetal en forma de gas que intervé en la maduració. Aquest compost és invisible, no fa olor i pot afectar els aliments que té a prop. Jordi Cruz ha explicat com una poma pot ajudar a madurar més ràpidament tomàquets verds, plàtans, peres o alvocats. Tanmateix, què passa quan es col·loca al costat d’un pebrot verd? En aquest cas, l’efecte existeix, però no és tan directe ni tan segur com amb un tomàquet.
La poma no és una fruita tan inofensiva com sembla
L’etilè de la poma no actua igual sobre tots els fruits
Les pomes són fruits climatèrics. Això significa que, després de collir-les, continuen respirant, produint etilè i avançant en el procés de maduració. Quan es posen dins d’una bossa de paper amb un tomàquet verd o un alvocat dur, el gas queda més concentrat i envia una mena de senyal química que activa el metabolisme de l’altre fruit. Aquest s’estova, canvia de color i desenvolupa aromes i sucres amb més rapidesa.
El pebrot dolç, en canvi, es considera generalment un fruit no climatèric. Això vol dir que, una vegada separat de la planta, no completa la maduració de la mateixa manera que un tomàquet. Pot continuar canviant lleugerament de color i perdre clorofil·la, sobretot si ja havia començat a madurar abans de collir-lo, però una poma no convertirà necessàriament un pebrot verd i poc desenvolupat en un pebrot vermell, dolç i aromàtic.
Algunes varietats, especialment determinats pebrots picants, poden respondre més a l’etilè. Per això és possible observar que un pebrot comença a agafar tonalitats vermelles, grogues o taronges quan es guarda al costat d’una poma. Tot i això, el canvi pot ser principalment visual i no sempre implica que augmentin el sucre, l’aroma o el sabor amb la mateixa intensitat que ho farien mentre encara penja de la planta.
Com provar el truc sense fer malbé el pebrot
Si el pebrot ja mostra alguna zona de color i només necessita acabar d’evolucionar, es pot posar dins d’una bossa de paper amb una poma madura. La bossa ha de quedar plegada, però no completament hermètica, perquè la humitat acumulada podria afavorir l’aparició de floridura. Cal revisar-la cada dia i retirar qualsevol peça que presenti parts toves, taques humides o mala olor.
La temperatura també juga un paper molt important. El procés funcionarà millor en un espai temperat, sec i allunyat del sol directe. Posar la bossa dins de la nevera alentirà els canvis, mentre que deixar-la en una zona massa calenta pot accelerar la deshidratació i el deteriorament. Una vegada el pebrot assoleixi el color desitjat, convé consumir-lo aviat.
El secret de la poma, per tant, és real, però no funciona igual amb tots els aliments. Amb tomàquets, plàtans, peres o alvocats pot accelerar clarament la maduració. Amb un pebrot pot ajudar a canviar el color si el procés ja havia començat, però no fa miracles. La millor garantia per obtenir un pebrot dolç, carnós i completament madur continua sent deixar-lo evolucionar a la planta.