Oblidar on hem deixat les claus. No recordar el nom d’una persona que coneixem. Entrar en una habitació i no saber què hi anàvem a fer. A tots ens passa alguna vegada, però l’Alzheimer és molt més que tot això. La malaltia d’Alzheimer és la causa més freqüent de demència i afecta progressivament la memòria, el pensament, el llenguatge i la capacitat de fer activitats quotidianes. Durant dècades, l’Alzheimer s’ha diagnosticat sobretot quan els problemes de memòria ja començaven a interferir en la vida quotidiana. Avui, però, la recerca ha demostrat que els processos biològics associats a l’Alzheimer poden començar anys, fins i tot dècades, abans que apareguin els primers símptomes.
L’Alzheimer, per tant, ja no és només una malaltia que cal detectar quan apareixen els oblits. Cada vegada més, és una malaltia que es pot començar a abordar molt abans. Aquesta transformació és un dels motius pels quals el HUB Alzheimer Barcelona i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) han impulsat una formació específica per als professionals d’atenció primària que pot canviar el paradigma de la detecció precoç de la malaltia.
Una anàlisi de sang que pot canviar el diagnòstic
Un dels canvis més destacats dels últims anys és la incorporació dels biomarcadors, és a dir, indicadors biològics que permeten identificar processos associats a la malaltia. Bona part de la recerca s’ha centrat a trobar aquests indicadors a la sang per poder detectar, amb una mostra relativament senzilla, si hi ha signes compatibles amb la patologia d’Alzheimer i complementar així la valoració clínica.
Fins ara, per obtenir informació sobre determinats biomarcadors calia recórrer a proves més complexes, com la punció lumbar, per analitzar el líquid cefalorraquidi, o les exploracions de tomografia per emissió de positrons (PET). Ara, amb els biomarcadors sanguinis es pot oferir una alternativa menys invasiva i potencialment més accessible, i contribuir a fer més precís el procés diagnòstic.
Però hi ha un matís important: els biomarcadors no són avui una eina de cribratge per a la població general. "Avui estem a disposició de fer un diagnòstic primerenc i avançar el diagnòstic, certament, però quan la persona ja té símptomes. Els biomarcadors no són útils per a fer cribratge", explica Josep Maria Argimon, director de Relacions amb el Sistema de Salut de la Fundació Pasqual Maragall i coordinador del HUB Alzheimer Barcelona.
Això significa que el biomarcador forma part d’un procés diagnòstic més ampli, que comença amb una història clínica i una valoració dels símptomes, i que pot incloure tests neuropsicològics i proves d’imatge. En persones que presenten algun canvi cognitiu, els biomarcadors poden ajudar a avançar i precisar el diagnòstic. "Amb els biomarcadors evitem, per exemple, una punció lumbar, que és una prova més molesta i a vegades pot arribar a ser també dolorosa", assenyala Argimon.
La prevenció comença molt abans de la pèrdua de memòria
Una bona part del risc de patir demència està relacionada amb factors sobre els quals es pot actuar al llarg de la vida. La Comissió Lancet sobre prevenció, intervenció i cura de la demència va identificar el 2024 14 factors de risc potencialment modificables i va estimar que actuar sobre aquests factors podria prevenir o retardar fins al 45% dels casos de demència. La xifra, però, s’ha d’interpretar correctament. "Això és una estimació poblacional, no és una estimació individual", subratlla Argimon. El 45% no significa, per tant, que una persona concreta pugui reduir el seu risc d’Alzheimer en aquest percentatge.
També és una estimació teòrica, perquè no és possible controlar al cent per cent tots els factors de risc. Però, segons Argimon, el valor de la dada és que contribueix a consolidar una idea que fins fa relativament pocs anys no estava tan instaurada: l’Alzheimer i la demència es poden prevenir en part o, almenys, retardar.
Alguns dels factors identificats tenen relació amb la salut cardiovascular i metabòlica, com la hipertensió, un nivell elevat de colesterol LDL, la diabetis o l’obesitat. D’altres estan relacionats amb els hàbits i l’entorn, com el tabaquisme, el consum excessiu d’alcohol, la inactivitat física o la contaminació atmosfèrica. També inclouen factors relacionats amb la salut sensorial i social, com la pèrdua d’audició o de visió no tractada, la depressió, l’aïllament social, els traumatismes cranioencefàlics i el nivell educatiu. Què es pot fer, doncs, al llarg de la vida? Argimon ho resumeix en tres grans àmbits "mantenir-se cognitivament, físicament i socialment actius".
Els nous tractaments
L’Alzheimer és una malaltia multifactorial en què intervenen diferents processos biològics. Per això, la recerca no busca una única diana terapèutica, sinó que explora mecanismes molt diversos. Durant dècades, els tractaments disponibles per a l’Alzheimer han estat dirigits principalment a alleujar alguns dels seus símptomes, però no aconseguien modificar el curs de la malaltia. Això ha començat a canviar amb una nova generació de fàrmacs que, per primera vegada, actuen sobre un dels processos biològics relacionats amb l’Alzheimer.
Es tracta del lecanemab i el donanemab, dos anticossos monoclonals dirigits contra la beta-amiloide, una proteïna que es produeix de manera natural al cervell però que, en l’Alzheimer, pot acumular-se de manera anòmala i formar plaques entre les neurones. Els anticossos monoclonals són proteïnes dissenyades al laboratori per reconèixer de manera molt específica una determinada molècula. En aquest cas, s’uneixen a formes de beta-amiloide i afavoreixen que siguin eliminades del cervell. L’objectiu és reduir aquestes acumulacions i, amb això, intentar alentir el deteriorament cognitiu associat a la malaltia. Els resultats dels assaigs clínics dels dos fàrmacs han mostrat que poden alentir modestament la progressió de l’Alzheimer en persones que es troben en fases inicials i és aquí on ha començat la controvèrsia dins del propi camp.
El debat no és només sobre l’eficàcia dels fàrmacs, sinó també sobre qui pot tenir accés al tractament, ja que aquest passat juliol de 2026, la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments va decidir no incloure ni lecanemab ni donanemab en el finançament públic del Sistema Nacional de Salut. La decisió va provocar la reacció al juliol de la Societat Espanyola de Neurologia i el HUB Alzheimer Barcelona, que van lamentar la decisió i van defensar l’accés als dos tractaments, autoritzats a Europa després de l’avaluació del seu balanç entre beneficis i riscos. De moment, la Clínica Universidad de Navarra ha començat a administrar donanemab a pacients amb Alzheimer en fase inicial i preveu començar també amb lecanemab, a aquells que s’ ho poden pagar.
Tanmateix, però la recerca no para. Segons les dades recollides pel HUB Alzheimer Barcelona, actualment s’estan estudiant prop de 160 tractaments en gairebé 200 assajos clínics. Aquests estudis investiguen diferents dianes i estratègies amb l’objectiu de trobar opcions terapèutiques més eficaces i segures. "La velocitat dels avenços en Alzheimer exigeix que la transferència del coneixement sigui també més ràpida", assenyala Argimon.
El paper essencial de l’atenció primària
L’atenció primària és sovint la porta d’entrada al sistema sanitari i el lloc on es coneix millor la trajectòria de salut d’una persona. És també un espai privilegiat per actuar sobre factors de risc cardiovascular i metabòlic, detectar canvis cognitius i decidir quan cal iniciar una valoració més específica. Tal com recorda el doctor Antoni Sisó, president de la CAMFiC, "els avenços en prevenció, detecció precoç i diagnòstic estan transformant l’abordatge de l’Alzheimer. El repte ara és aconseguir que aquest coneixement arribi també a la pràctica assistencial".
És en aquest punt on la formació dels professionals es converteix en una peça important. El curs “Nous reptes en l’abordatge de l’Alzheimer des de l’atenció primària”, impulsat pel HUB Alzheimer Barcelona i la CAMFiC, aborda des dels factors de risc i les bases biològiques de la malaltia fins als biomarcadors, el diagnòstic precoç, els tractaments disponibles i la recerca de noves teràpies. Més de 1.000 professionals de Catalunya s’hi han inscrit ja.
L’Alzheimer entra doncs en una nova era. I tot i que encara el no el podem prevenir del tot, ni curar, sí que podrem cada vegada més, actuar abans i transformar el futur de les persones amb Alzheimer.