En aquestes dates tot són llistes. Unes serveixen per resumir l'any, altres per endevinar el següent. Des del Wrapped de Spotify en què l'aplicació ens resumeix la música que escoltem fins al color Pantone de l'any, que s'alça com el color que més es veurà el 2026. Això sense comptar les cerques més repetides a Google o els centenars de calendaris que ja estan circulant perquè no et perdis res d'esport, concerts o el que sigui que t'apassioni. Sembla que necessitem que algú posi ordre al caos i faci la feina bruta de planificar i decidir. A la cuina també passa. La diferència és que, aquesta vegada, qui posa el focus no és un gurú d'Instagram, sinó una revisió acadèmica que repassa els corrents que han anat modulant la gastronomia moderna i que avui continuen empenyent el “futur” del plat. Així, la revista científica Journal of Agriculture and Food Research es va sumar a aquesta febre amb un article titulat: Tendències culinàries en la gastronomia del futur: una revisió. Així, repassant quines tendències hi ha hagut els últims anys i la repercussió que ha tingut cadascuna, es pot “endevinar” de què se seguirà parlant en el futur.
La més futurista: la cuina Note by Note, que proposa construir sabors i aromes a partir de compostos
El que hem tingut
Les sis tendències que han anat marcant la cuina moderna: la primera és la cuina fusió, que neix quan les fronteres es tornen poroses i en un mateix plat hi caben tècniques, ingredients i gestos de països diferents. No és només “barrejar per barrejar”, sinó reflectir com viatgem, migrem i mengem cada cop més barrejat. Després apareix la gastronomia molecular, el moment en què la cuina s'apropa a la ciència per jugar amb textures, temperatures i formes. Aquí el focus és en la tècnica: convertir líquids en mossegades, escumes, gels o sorpreses que canvien l'experiència del comensal. Al costat oposat hi ha l'Slow Food, que respon a la pressa i al menjar ràpid reivindicant el producte, l'origen i el temps. Més que una moda, funciona com a filosofia: menjar millor, amb més consciència i amb un vincle més clar amb el territori.
El “futur” no arriba de cop l’1 de gener: s’escola a poc a poc, en una salsa més lleugera, en un ingredient amb cognom i origen, o en una textura que no esperaves
La revisió també repassa la nouvelle cuisine, que va marcar un abans i un després en alleugerir plats i presentacions, donar més protagonisme a l'ingredient i abandonar la pesadesa de certes fórmules clàssiques. És una tendència que, encara que ja no es digui tant, va deixar empremta en com es cuina i se serveix avui. A això s'hi suma l'alta cuina o cuina refinada, entesa com l'espai on s'empeny la tècnica, la creativitat i l'experiència. Encara que no sigui “el quotidià”, moltes idees acaben filtrant-se després a restaurants i formats més accessibles. I, finalment, la més futurista: la cuina Note by Note, que proposa construir sabors i aromes a partir de compostos (en lloc d'ingredients tradicionals), com si el plat es compongués “nota a nota”. És l'extrem experimental del mapa i el que millor explica per què el paper parla de “futur”.
Què es quedarà?
Si hi ha dues coses que ja no semblen una moda, sinó un fons d'armari, són la cuina fusió i l'Slow Food: la primera perquè reflecteix com mengem avui, barrejant sense demanar permís; la segona, perquè connecta amb una preocupació que no va a menys, la de saber què mengem i d'on ve. La gastronomia molecular i la nouvelle cuisine seguiran, però més com a eines assumides que com a etiqueta. I la Note by Note queda, de moment, com a territori de laboratori i alta cuina: fascinant, sí, però encara lluny del plat diari.
Al final, totes aquestes llistes serveixen per al mateix: per mirar el plat amb uns altres ulls. Perquè el “futur” no arriba de cop l’1 de gener: es cola a poc a poc, en una salsa més lleugera, en un ingredient amb cognom i origen, o en una textura que no esperaves. I això, per una vegada, és una predicció fàcil de complir: el pròxim àpat ja ve amb pista.