El mes de maig a Catalunya té un sabor molt concret que només es pot entendre des de la tradició i el producte de temporada i d'absoluta proximitat. I és que, amb l’arribada de la primavera, els boscos comencen a oferir ingredients únics que marquen la cuina local catalana. Entre tots ells, hi ha un plat que destaca per sobre de la resta. Parlem del fricandó amb moixernons o múrgoles, una recepta que s’ha convertit en un autèntic símbol gastronòmic del territori català, gràcies a un gust que no pot ser més característic. No és només un guisat, és una manera d’entendre la cuina lenta, precisa i connectada amb el calendari natural. Durant el maig, aquest plat viu el seu moment àlgid.
En un moment marcat per la globalització dels menjars, tastar un plat tradicional com el fricandó és fonamental
El secret està en el producte de temporada
La clau del fricandó no es troba en tècniques complicades, sinó en la qualitat dels seus ingredients. Els moixernons i les múrgoles són protagonistes absoluts, ja que és en aquest moment de l’any quan es poden trobar frescos als boscos catalans. El seu aroma intens transforma completament el plat.
D’aquesta manera, el guisat adquireix una profunditat de sabor molt difícil d’aconseguir amb altres bolets fora de temporada. I és que aquesta estacionalitat és precisament el que el converteix en una delicadesa tan apreciada. Sense aquests bolets frescos, el fricandó perd gran part de la seva essència. La carn també hi juga un paper fonamental. S’utilitza vedella tallada molt fina, habitualment de peces com la llata o el culatí, que es treballa amb cura per aconseguir una textura tendra. Es passa lleugerament per farina, es daura i després es cuina a foc lent perquè absorbeixi tots els sabors.
La picada, l’element que defineix la cuina catalana
Hi ha un element que diferencia aquest plat de molts altres guisats: la picada. Aquesta barreja d’all, julivert i ametlles és un dels grans segells de la cuina catalana. En el cas del fricandó, s’afegeix al final de la cocció per donar cos a la salsa. La realitat és que la picada no només espesseix, sinó que aporta una complexitat que eleva el plat. En algunes versions, s’hi afegeix també carquinyoli, que dona un toc lleugerament dolç i una textura més rica. És aquest detall el que converteix un bon fricandó en un plat excel·lent.
Aquest tipus de preparació reflecteix una manera de cuinar basada en l’equilibri i el respecte pel producte. No es tracta de fer elaboracions excessives, sinó de potenciar allò que ja és bo per naturalesa. Així doncs, el fricandó amb moixernons no és només un plat de temporada, és una expressió cultural. Representa el vincle entre territori, producte i tradició, i recorda que la millor cuina és aquella que sap escoltar el ritme de la natura. Durant el maig, a Catalunya, aquest guisat és molt més que menjar: és identitat.