El Maresme no només destaca pel seu paisatge i la seva proximitat al mar, sinó també per una tradició pastissera que ha deixat empremta a tota Catalunya. Entre les seves joies més reconegudes hi ha la coca de Llavaneres, una elaboració que s’ha convertit en imprescindible en moltes celebracions familiars i que té un origen molt concret en un dels municipis de la comarca del Maresme. Aquesta coca neix a Sant Andreu de Llavaneres a mitjan segle XX, concretament l’any 1955, de la mà del pastisser Gaspar Sala. Des de llavors, s’ha consolidat com una de les receptes més emblemàtiques, especialment durant la revetlla de Sant Joan, on comparteix protagonisme amb altres coques tradicionals.
Una coca que, en menys de cent anys ja s'ha consolidat com una de les més habituals a les pastisseries de Catalunya
Una coca amb capes i textures inconfusibles
El que fa única la coca de Llavaneres és la seva combinació de textures i sabors tan única. La base està formada per dues làmines fines de pasta de full, preferiblement de mantega, que aporten un punt cruixent i lleuger a cada mossegada. Al seu interior hi trobem una crema pastissera generosa, elaborada amb llet, rovells d’ou, sucre i espessida amb farina de blat de moro. Aquesta crema s’aromatitza amb canyella i llimona, aportant un sabor profund i molt característic molt propi d'aquestes postres.
La cobertura és el tercer element clau. S’hi afegeix una capa de merenga feta amb clares muntades, que dona lleugeresa i un toc dolç. A sobre, s’hi reparteixen pinyons, i en alguns casos ametlla laminada, juntament amb una bona quantitat de sucre en pols. El resultat és una coca equilibrada, amb una base cruixent, un interior cremós i una part superior lleugera i lleugerament torrada que ha enamorat a tot Catalunya.
Com es prepara aquesta coca tradicional
La preparació comença amb la crema pastissera. Es posa a escalfar la llet amb sucre, canyella i pell de llimona. A part, es barregen els rovells amb la farina de blat de moro, i tot s’integra fins aconseguir una textura espessa i suau. Un cop feta la crema, es deixa refredar mentre es prepara la base. Es col·loca una làmina de pasta de full en una safata i s’hi escampa la crema, deixant una mica d’espai als marges per poder segellar-la. Després es cobreix amb la segona làmina de pasta de full, tancant bé les vores. A sobre, s’hi afegeix la merenga, que es reparteix de manera uniforme.
Finalment, s’hi col·loquen els pinyons i el sucre abans de portar-la al forn. La cocció es fa entre 190 i 200 graus durant uns 25 o 30 minuts, fins que la superfície queda daurada. Així doncs, la coca de Llavaneres és molt més que unes postres. És una peça clau de la tradició catalana, amb una identitat pròpia que combina història, tècnica i sabor en cada mos. Una coca que continua sent protagonista a les taules del país.