El xiclet és un dels dolços més comuns arreu del món. Originari de Mèxic, actualment s'elabora amb resines plàstiques i es distribueix de mil formes i sabors diferents. Es tracta d'un producte que va viure un gran 'boom' durant la segona meitat del segle XX i que ara ha anat a la baixa. Avui, dia mundial del xiclet, t'expliquem algunes curiositats d'aquest dolç tan particular.
El país que prohibeix menjar xiclet
Hi ha països amb lleis curioses que sobten a les cultures i països llunyans. N'hi ha que tenen orígens històrics i d'altres que, tot i existir, no són més que paper mullat. N'hi ha d'absurdes i de tradicionals, però la llei que prohibeix el consum de xiclet a Singapur és actual i feta a consciència. Les autoritats de Singapur, després d'aconseguir la independència, es van obsessionar a garantir que la ciutat estat fos un santuari de l'ordre públic. Per aconseguir-ho, es van promulgar algunes lleis que, amb aquest pretext, tenien sentit lògic. Però a més, es va prohibir el consum de xiclet a la via pública. Una mesura curiosa, actualment en vigor, que pretén evitar que s'embrutin els espais públics amb aquesta goma de mastegar. La pena per consumir xiclet al carrer pot anar des d'una multa fins a 2 anys de presó. Una mesura que per a alguns pot semblar exagerada, però que pels habitants de Singapur serveix per mantenir carrers, trens i taules nets.
N'hi ha d'absurdes i de tradicionals, però la llei que prohibeix el consum de xiclet a Singapur és actual i feta a consciència.
L'origen del xiclet
El xiclet és originari de Mèxic, de l'època precolombina. Malgrat que la majoria de xiclet actual s'elabora amb gomes i químics sintètics, es tracta d'un producte que en origen era natural. La regió on històricament s'ha extret goma per al xiclet, una matèria primera que s'obté de l'arbre chicozapote, és la península del Yucatan, una regió mexicana rica en aquest tipus de material. Tot i que les civilitzacions originàries del continent ja consumien xiclet - aleshores anomenat tzictli -, l'època daurada d'aquest dolç va ser durant la primera meitat del segle XX, especialment als anys 40. El fort augment de la demanda de xiclet a la societat estatunidenca va fer que Mèxic pogués exportar gran part de la goma al seu país veí. Una goma que ara només suposa el 3,5% del total de xiclet del mercat mundial. La utilització de goma sintètica en comptes de natural, i l'ús de químics i alcohols per a l'elaboració de xiclet, ha permès reduir molt els costos de producció i treballar de manera molt més fàcil un material que, de mena, és complicat de treballar.