El refranyer català és ple d'expressions curioses amb orígens ben divertits. Algunes en desús i d'altres a l'ordre del dia, n'hi ha algunes que tenen l'origen en ambients gastronòmics. És el cas de l'expressió "donar gat per llebre". Una dita que es fa servir quan ens referim a una persona que en vol enganyar d'altres; oferir alguna cosa dient que n'és una de millor. Un refrany que exemplifica a la perfecció les maneres com encara et poden enganyar als restaurants.
Donar gat per llebre
La frase és fàcil d'entendre si es coneix el significat del refrany popular. Enganyar algú donant-li carn de gat, en comptes de carn de llebre, és una pràctica que es feia en alguns restaurants i fondes antigament. La carn de gat era dolenta i barata, mentre que la de llebre era més cara i més bona. Cobrar a preu de llebre un plat de gat era enganyar els clients que, en adonar-se'n es queixaven que els havien donat gat per llebre.
Encara hi ha llocs on es ven un producte i se'n serveix un altre sense que el client se n'adoni, o almenys, sense avisar-lo. Així és com et poden enganyar als restaurants avui en dia
Avui en dia és difícil que t'enganyin així en un restaurant, especialment amb la carn de gat. Però encara hi ha llocs on es ven un producte i se'n serveix un altre sense que el client se n'adoni, o almenys, sense avisar-lo. Així és com et poden enganyar als restaurants avui en dia:
- Vedella per bou: la carn de bou és força més rara que la carn de vedella. Tot i ser similar, el bou és més difícil d'aconseguir i, per tant, sol tenir un preu diferent del de la vedella, més habitual i fàcil de comprar. Vendre bou i servir vaca permet al restaurador cobrar un preu més elevat per una peça que, si el client no n'entén, podrà fer passar per un producte que no és.
Com que tot allò "salvatge", "natural" i "fresc" ven més, alguns restaurants ho utilitzen per fer passar salvatge per criat
- Peix salvatge per peix de granja: "truita salvatge de riu" diuen algunes cartes. Però el peix salvatge és més car i difícil d'aconseguir que el peix de piscifactoria. Però com que tot allò "salvatge", "natural" i "fresc" ven més, alguns restaurants ho utilitzen per fer passar salvatge per criat.
- Verdura de proximitat per verdura dels antípodes: la verdura de proximitat és la que ve d'un productor que cultiva, aproximadament, a un radi inferior a cent quilòmetres de distància. Idealment, hauria de venir del mateix municipi o comarca, però ni tan sols posant un topall ampli de molts quilòmetres hi ha llocs que no podrien certificar de la manera que ho venen venen l'origen d'algunes verdures.