A moltes llars, les llaunes de conserves són sinònim de solució ràpida: ideals per a quan no hi ha temps per cuinar, o fins i tot davant emergències com l'apagada del passat dilluns 28 d'abril. La seva durabilitat les converteix en productes imprescindibles a qualsevol rebost. Tanmateix, quan caduquen, la majoria de nosaltres les tira sense pensar-ho. Però el que per a molts serien simplement escombraries, per a la ciència pot ser una autèntica mina d'or. Així ho ha demostrat un sorprenent estudi de la Universitat de Washington, en el qual van obrir llaunes de salmó caducades des de 1979 i el que van trobar va deixar els investigadors completament fascinats.
Obren llaunes caducades i el que troben és totalment inesperat
L'anàlisi, publicat a la revista Ecology and Evolution, va examinar un total de 178 llaunes de salmó, segellades entre 1979 i 2021. El seu objectiu no era comprovar si el peix continuava comestible, sinó entendre millor l'entorn ecològic en el qual van viure aquests peixos. Per a sorpresa de l'equip, algunes de les llaunes més antigues conservaven a dins uns paràsits marins anomenats anisakis, perfectament visibles i en un estat sorprenentment ben conservat. El més curiós és que lluny de ser un mal senyal, la seva presència va ser celebrada com una troballa molt positiva.
Segons els investigadors, els anisakis són considerats bioindicadors clau de la salut marina. Aquests cucs segueixen un complex cicle vital: primer infecten el krill, després passen al salmó en ser ingerits i finalment completen el seu desenvolupament en mamífers marins com foques o balenes. Si aquests hostes finals no són presents, els anisakis desapareixen. Així que la seva presència en els salmons de fa més de 40 anys demostra que llavors els ecosistemes marins estaven en bona forma.
Gràcies a l'anàlisi d'aquesta llauna es va descobrir molt sobre l'entorn marí
Chelsea Wood, una de les autores de l'estudi, va explicar que trobar aquests paràsits en llaunes tan antigues és una prova clara de què els peixos procedien d'un entorn ecològicament equilibrat. Encara més, la seva anàlisi al llarg de les dècades va revelar un patró interessant: el nombre d'anisakis havia augmentat en espècies com el salmó rosat i el chum, la qual cosa indica que durant aquell temps els ecosistemes que habiten s'han mantingut estables, cosa que permet que el cicle de vida del paràsit segueixi el seu curs.
Aquest estudi no només demostra que les conserves poden explicar històries sorprenents, sinó que a més posa en relleu el paper que tenen en la investigació científica. Qui anava a dir que una llauna oblidada de salmó podia guardar tanta informació sobre l'estat dels nostres mars.