La inhabilitació del fiscal general de l'Estat durant dos anys per part del Tribunal Suprem, donant per bona la tesi que hi va haver per part seva revelació de dades reservades, no és una sorpresa. Que sigui justa o no, més enllà dels indicis, que quedava clar que n'hi havia, hi ha juristes amb infinitament més preparació que jo perquè s'hi posicionin a favor i en contra. Pel que fa al que a un analista polític li correspon pronunciar-se, assenyalaré que cap estranyesa. Estava condemnat després de la seva declaració del gener del 2025, data en què Álvaro García Ortiz negaria la seva implicació davant el Suprem i, malgrat la seva rotunditat en la negativa, es decidia obrir-li judici oral. ¿És que era possible que un tribunal de set magistrats del Tribunal Suprem, de majoria conservadora, sota la presidència d'Andrés Martínez Arrieta, el més veterà de la Sala Penal, i el seu president des del setembre passat, amb la polarització actual, els indicis que hi havia, els passos que ja s'havien fet i l'assenyalament que ja hi havia del fiscal general de l'Estat, el resultat fos un altre?

Au va, no cal ser un àvid gos coniller per pronosticar-ne aquest final. Que inicialment era un dels seus i que s'hagués pogut produir un altre desenllaç? Impossible en el moment actual, en què no és que hi hagi rivalitat entre els dos mons orbitals de la dreta i de l'esquerra. És molt pitjor: aquella frase que es van inventar a Catalunya arran del procés, que les famílies no podrien celebrar unides Nadal, sí que és perfectament aplicable al Madrid actual. Per als que sostenim que el judici del procés i la sentència va ser un atropellament en tota regla i que sobretot el que volia ser era un escarni, el resultat de la sentència d'Álvaro García Ortiz era un plat cuinat feia temps. De fet, el que s'ha convalidat és el que el TS havia estat fent en contra de l'independentisme. Un altre sí: la guerra del PSOE i els seus aliats contra el Suprem és un dels efectes de la llei d'amnistia. Perquè allà va començar tot, i això és quelcom que tampoc s'hauria d'oblidar.

El guerracivilisme és aquí i allà, encara que les formes catalanes no s'assemblin a les espanyoles

L'espanyolisme s'ha dividit com no ho havia fet mai. No deixa de ser una jugada de la història que això succeeixi quan l'independentisme està més dividit que mai. Conclusió: el guerracivilisme és aquí i allà, encara que les formes catalanes no s'assemblin a les espanyoles. L'intens món declaratiu fa que es perdi el fil del que és important i substantiu: és enormement greu que el fiscal general no hagi dimitit des del primer moment per preservar la institució. També que el govern de Pedro Sánchez encoratgés partidistament aquesta permanència. Avui, la condemna d'un pilar fonamental de l'estat de dret és als principals mitjans de comunicació del món, i amb això el desprestigi que comporta. La frase "¿La fiscal de qui depèn?", com a argument que allà s'hi fa el que el govern espanyol diu, la converteix en una espècie de braç armat de l'executiu, cosa que, en cap cas, hauria de ser així. Veurem què succeeix ara que s'haurà de rellevar en molt pocs dies García Ortiz i si hi ha algú d'un cert nivell que accepti el càrrec després del desprestigi en què s'ha vist embolicat.

Un fet que no és menor és que la revelació de secrets que condemna el Tribunal és per haver enviat als mitjans de comunicació un correu electrònic de la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. A ell, Alberto González Amador, també li haurà de pagar una multa de 7.500 euros i una indemnització de 10.000 euros per danys morals. La decisió no ha estat unànime: les magistrades Ana María Ferrer García i Susana Polo García han emès dos vots particulars contraris a aquesta condemna del fiscal de l'Estat. En el bàndol de Martínez Arrieta, hi havia Manuel Marchena, Carmen Lamela, Antonio del Moral i Juan Ramón Berdugo, amb la qual cosa el resultat ha estat de cinc a dos. El fet que hagi tingut una condemna i la consegüent inhabilitació no li tanca altres portes, al fiscal, ja que aquesta suspensió és específica per al càrrec que ocupava. Veurem si aquesta solidaritat demostrada fins a la data pel govern espanyol i pel president es va traduir en un càrrec o destí alternatiu.