Aquesta setmana hem celebrat la primera edició dels Premis La Gourmeteria a l'Antiga Fàbrica d'Estrella Damm. Una gala que va comptar amb la presència, entre més de 100 convidats, del president del Parlament, Josep Rull; el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig; el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; la Comissionada de Promoció Econòmica, Comerç i Restauració de l'Ajuntament de Barcelona, Nadia Quevedo i el director general de Damm, Jorge Villavecchia. En total es van entregar 14 guardons que reconeixen restaurants, persones, empreses i projectes que sovint treballen fora del focus, però que mereixen tot el reconeixement. Uns guardons entregats per les primeres espases del sector, amb grans noms com Oriol Castro o Javier Torres.
Els restaurants premiats
Avui posem en focus en els restaurants premiats en les diferents categories. Llocs únics, repartits per Catalunya, on es menja de primera. Cadascun amb el seu estil, però tots amb una idea molt clara: treballar, treballar i treballar. Amb bon producte, tracte amable i humilitat. El primer restaurant guardonat, juntament amb un dels seus treballadors més il·lustres, va ser el Bar La Plata, amb l'incombustible cambrer Pepe Gómez com a representat. Es van endur el guardó a Millor Bodega Emblemàtica i Cambrer de l'Any, un reconeixement a tota una vida dedicada al sector. Entrar al bar La Plata és com fer un viatge en el temps. El Pepe, ell sol, és capaç d’alegrar-te el dia sense despentinar-se, sempre amb el seu bon rotllo i la seva bonhomia. Només cal una ració de peix fregit i una canya ben tirada per afrontar la jornada de més bon humor. I d'això, a La Plata, ja fa anys que en saben.
De Barcelona viatgem fins a la Catalunya Central, a Rajadell (Bages), on trobem el restaurant Cal Miliu, guanyador del premi a Millor Esmorzar de Forquilla. Un àpat que és un dels pilars fonamentals de la cultura culinària catalana. Antigament (i en alguns casos, encara ara) era l'àpat fort del matí que pagesos i treballadors feien per tenir forces per afrontar la jornada. Actualment, és una tradició en un molt bon estat de salut, sobretot gràcies a la tasca de difusió de grans esmorzadors, com el col·laborador de La Gourmeteria, Jonathan Nuevo, o premis de prestigi com La Lliga del Porc i la Forquilla.
I si parlem de tradició no podem oblidar les grans cases. No les més famoses ni les més cares, sinó aquelles que sempre hi són, que fa anys i panys que treballen en silenci per oferir a la clientela la millor cuina de tota la vida. El premi a la Millor Casa de Menjar Tradicional reconeix Ca l'Esteve com a paradigma d'aquest tipus d'establiments. Sense anar més lluny, Xesco Bueno i Maria Esteve, que regenten el restaurant, van afirmar, en recollir el premi, que "avui celebrem el premi i demà tornem a treballar". Una filosofia que defineix a la perfecció l'ofici de qui treballa sense cap altra pretensió que fer-ho bé.
A l'altra cara de la moneda hi ha els restaurants nous. Llocs amb un repte enorme al davant: obrir-se camí en un sector molt complicat. Regentar un restaurant no és una tasca fàcil. Però si es treballa bé, tot és possible. El premi a Millor Restaurant Revelació, atorgat al restaurant Melós de la mà d'Oriol Castro, premia un projecte nou, però al qual albirem un futur brillant. Hi ha llocs que, quan els tastes, per molt nous que siguin, ja saps que triomfaran. L'últim restaurant premiat a la primera edició dels Premis La Gourmeteria és un dels establiments més icònics de les terres de Lleida. Estem parlant del restaurant Ferreruela, guardonat amb el premi Gust de Lleida a la gastronomia i la restauració. Un veterà de la ciutat que aposta pel producte de proximitat de la màxima qualitat i per transmetre la cultura catalana, i lleidatana, a través dels plats.
Menció especial per al Bar Inzolia, que malgrat no ser un restaurant, és el guanyador del premi a Millor Bar de Vins. Perquè no ens en podem oblidar: si bé als restaurants s'hi va a menjar, també s'hi va a beure. Sigui aigua, un refresc o vi. I de vi, a Catalunya (i en aquest cas, especialment al Penedès) en sabem una estona.
