Judici esperat, tot i que insatisfactori per a la majoria dels catalans. L'Audiència de Barcelona comença aquest dimecres el judici contra els quatre agents de la policia espanyola acusats de la mutilació de l'ull dret de Roger Español per l’impacte d’una bala de goma disparada l’1 d’octubre de 2017 als voltants d'un centre de votació de Barcelona. El cas d'Español és l'únic que jutjarà la repressió policial l'1-0: van ser ferides un total de 1.066 persones a Catalunya i uns 200 agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil van ser investigats per vexar-los, però tots menys els quatre del cas d'Español van ser amnistiats.
El tribunal de la secció 2a de l'Audiència de Barcelona —formada pels magistrats José Carlos Iglesias, president, i les magistrades María Carmen Hita i Begoña Sos— ja fa més d'un any que van resoldre que no aplicaven l'amnistia a l'escopeter que va ferir Español, ni a l'inspector ni als dos subinspectors que van donar l'ordre de disparar als ciutadans que els seguien de prop, en considerar que és una lesió de gravetat, exclosa de la norma de l'oblit penal. La Fiscalia de Barcelona no acusa els agents en assegurar que van actuar seguint ordres policials i aquesta "no va ser desproporcionada". Per contra, Español demana per a cada un dels acusats 13 anys de presó per lesions greus i tortura. Les entitats Irídia, Òmnium Cultural i l'ANC exerceixen d'acusació popular i demanen 13 i 12 anys de presó per als policies, respectivament.
Els acusats declararan l'1-O
Els quatre agents acusats declararan al final del judici, que just coincidirà amb l'1-O, que aquest any arriba al seu 9è aniversari. El primer dia del judici, aquest dimecres, està previst que comenci amb les qüestions prèvies i la declaració d'una quinzena testimonis. Roger Español en serà el primer. En la sessió de dijous s'han citat a declarar com a testimonis 50 agents de la policia espanyola que van actuar a Barcelona i els que van actuar a l'escola Ramon Llull, on va ser ferit Español. El judici es reprendrà el 30 de setembre amb les pericials, i finalment l'1 d'octubre amb els acusats i els informes finals. El tribunal ha convocat un intèrpret d'anglès i un altre de català.
Sense la Fiscalia, les acusacions han treballat braç a braç per tirar endavant el judici i presenten acusacions molt semblants. El tribunal haurà de determinar si el tret va ser un ús legítim de la força o un delicte, i amb quin grau de responsabilitat. Entre els escenaris possibles hi ha la condemna per un delicte de tortura, cosa que podria establir "un precedent judicial rellevant també en l'àmbit internacional", destaquen les acusacions.
En concret, Roger Español, amb l'advocat Benet Salellas (contractat per Irídia), demana que cada un dels quatre agents sigui condemnat a 13 anys de presó: 9 anys de presó pel delicte de lesions amb pèrdua d'òrgan i 4 anys més de presó pel delicte de tortura, amb l'agreujant de prevalença de càrrec públic. També reclama que l'indemnitzin amb 320.632 euros, i que el Ministeri de l'Interior en sigui responsable civil subsidiari.
Per la seva part, la proposta de les tres acusacions popular és: l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), amb l'advocada Esther Palmés, demana 12 anys de presó per a cada un dels agents, i Òmnium Cultural, amb la penalista Laia Serra, 13 anys de presó. Irídia, amb l'advocat Antoni Mansilla, també reclama 13 anys de presó.
Suport i seguiment internacional
Roger Español ha rebut el suport de més d’un centenar d’entitats de drets humans i socials i més de 50 personalitats de la cultura i la comunicació, que s'han sumat a la campanya iniciada el juliol. Abans de l'inici del judici, els principals representants de les entitats acompanyaran l'activista al Palau de Justícia. Hi seran: Anaïs Franquesa, directora d'Irídia; Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, i Josep Vila, de l'Assemblea Nacional Catalana. També hi seran presents representants de les set entitats impulsores de la campanya: Irídia, Stop Bales de Goma, Alerta Solidària, Novact, Òmnium Cultural, Assemblea Nacional Catalana i CIIVO.
A més, s'ha anunciat que per fer-ne un seguiment independent, sis organitzacions internacionals de drets humans han constituït una missió d'observació judicial del cas d'Español. Les organitzacions són: Amnistia Internacional, referent global en garanties de judici just i rendició de comptes policial; l'OMCT (Organització Mundial Contra la Tortura), que aplega més de 200 organitzacions de 90 països i té una llarga trajectòria en la prevenció i l'erradicació de la tortura; INCLO (Xarxa Internacional d'Organitzacions de Llibertats Civils), formada per una setzena d'organitzacions d'arreu del món expertes en drets de manifestació i en l'ús de la força i d'armes menys letals; REDRESS, especialitzada en tortura, accés a la justícia i drets de les víctimes; ICHRP–Espanya, amb expertesa en estàndards i mecanismes internacionals de drets humans i protecció de l'espai cívic; i DqD (Defender a quien Defiende), centrada en drets humans, participació democràtica i protecció de l'espai cívic.