Tots els lleidatans hem desitjat en algun moment que l'Aplec duri una setmana. Però en realitat, si fos tan llarg, no el valoraríem igual; i segurament el cos tampoc l'aguantaria. El cap de setmana de l'Aplec és el millor de l'any. Les colles, quan l'Aplec s'acaba, engeguen un compte enrere per a l'edició de l'any vinent. La passió per aquesta festa és inèdita. Però abans de mirar tan lluny, gaudim l'edició que tenim aquí.
Escalfant motors
Amb la samarreta, el mocador i el barret, baixem als Camps Elisis per començar a fer pinya amb la colla i encetar la temporada d'enguany. De camí ens trobem familiars, amics i coneguts que, siguin d'una colla o no, tenen la mateixa il·lusió que nosaltres per començar l'Aplec. Malgrat que durant tota la setmana es fan alguns actes previs, l'Aplec de veritat comença el divendres. El Caragolasso és el punt de partida oficial a partir del qual comença la disbauxa. És com el 'chupinazo' del Sant Fermí de Pamplona, però a la lleidatana. Aquí tenim caragols en comptes de toros i famílies unides al voltant d'una taula en comptes d''encierros'. L'Aplec és sinònim de festa, bon menjar i molt beure. A l'Aplec s'hi va a passar una bona estona i a fer bandera d'una de les tradicions de les quals estem més orgullosos els lleidatans: menjar caragols.
És la màxima expressió del que representen les festes populars
Amb els ànims pels núvols, tornem cadascú a la seva carpa per fer el primer sopar. El primer àpat de germanor, envoltat de la teva gent, és la màxima expressió del que representen les festes populars: gent xerrant, menjant, bevent i cantant mentre comencen a circular els primers plats del sopar.
Un gran ambient
L'Aplec, en realitat, té moltes cares. Hi ha qui ve de fora per fer-hi un passeig durant una estona; d'altres fa dècades que s'hi abonen durant els tres dies sense marxar ni un moment. Durant el dia, hi ha famílies que baixen a participar en la infinitat d'activitats que organitzen les colles; i durant la nit, el jovent (i no tan jovent) canten, ballen i volten pel recinte fins que es fan quarts de vuit del matí. I és precisament durant el primer sopar de l'Aplec que el jovent munta l'estratègia de la nit: menjar molt, menjar bé i dosificar la cervesa. Cadascú viu l'Aplec a la seva manera, però tothom se l'estima amb passió. L'Aplec és vida, tradició i amor. L'Aplec és menjar, beure i voltar. L'Aplec és, en realitat, la màxima expressió del que som els lleidatans: els ciutadans més ben parits de Catalunya.