Anar al supermercat no és una tasca fàcil. De fet, la major part de les vegades és una rutina diària o setmanal que ens genera mandra i que volem esquivar com sigui. Una norma que hem de tenir clara sempre, sigui qui sigui el client i les condicions, és llegir bé l'etiquetatge o preguntar al responsable quan tinguem dubtes. En les persones celíaques això és encara més fonamental. Descobrim a través d'experts nutricionistes i testimonis la realitat de l'etiquetatge dels productes sense gluten i com funciona el sistema de la lectura d’etiquetes alimentàries des de la perspectiva de les persones amb celiaquia.
Saber interpretar correctament la informació dels productes és essencial per evitar la ingestió accidental de gluten i, per tant, riscos per a la salut. Amb l’ajuda de l’expert Cristóbal Pérez i els testimonis directes de dues persones celíaques, la Marta, l'Esther i l'Eva, abordem les claus legals i pràctiques d’aquesta tasca quotidiana. Segons explica Cristóbal, la normativa europea estableix dos reglaments rellevants: el Reglament 1169/2011, que obliga a identificar els al·lèrgens (com el gluten) en les etiquetes, i el Reglament 828/2014, que regula l’ús de la menció “sense gluten”, permesa només si el producte conté menys de 20 parts per milió (ppm) de gluten. Això equival a menys de 20 mg per kg d’aliment. També s’hi afegeixen etiquetats no normatius com “pot contenir gluten” o “pot contenir traces de gluten”, utilitzats per les empreses quan no poden garantir l’absència total de contaminació creuada.
La lectura d’etiquetes no és només una qüestió legal, sinó una rutina constant per a les persones celíaques. Els testimonis exposen la dificultat d’interpretar etiquetes canviants, especialment quan les empreses modifiquen la composició, el fabricant o el procés de producció d’un producte habitual. Aquesta incertesa pot provocar errors i contaminacions no desitjades, fins i tot en productes inesperats com llegums, condiments o tomàquets fregits. “Cada compra implica llegir tots els ingredients, estabilitzants, els aromes i un llarg etcètera i, així tot, hi ha aliments que no compres per una intuïció de traçabilitat”, expressa l'Esther. Sobretot les primeres compres al supermercat, en les quals “comets molts errors perquè no estàs acostumat”, tal com diu l'Eva i que reflecteix la manca d'informació i assessorament que pateixen en aquest cas les mateixes persones damnificades.
Per tant, l’experiència viscuda mostra com, al principi, aquest procés pot ser confús i portar a malentesos. La clau està a desenvolupar una habilitat quasi automàtica per detectar ingredients de risc (com estabilitzants, aromes o espessidors), identificar símbols com l’espiga barrada i mantenir una actitud crítica davant de qualsevol canvi en l’embalatge o la marca. Llegir etiquetes és, per a moltes persones celíaques, una feina invisible, però constant, que requereix temps, atenció i formació. Tot i això, també proporciona seguretat i control sobre l’alimentació pròpia o la dels familiars afectats. Per tot això, volem destacar la importància de la informació clara i actualitzada, tant per part de les empreses com per part dels consumidors, per garantir una vida saludable i lliure de gluten.