En els darrers anys, el gluten s’ha convertit en un tema central en la salut i l’alimentació, però sovint es confonen dues condicions que tenen un impacte molt diferent: la celiaquia i la sensibilitat al gluten no celíaca. Entrevistem un expert, tres metges i tres persones que viuen de primera mà aquestes realitats per entendre què és el gluten, quines són les diferències principals entre aquestes condicions i com afecten el dia a dia.
La celiaquia és una malaltia autoimmune crònica que afecta persones genèticament predisposades. Quan aquestes persones ingereixen gluten —una proteïna present en cereals com el blat, la civada i l’ordi— el seu sistema immunitari ataca la mucosa de l’intestí prim, provocant una lesió que dificulta l’absorció de nutrients. Això genera símptomes digestius com diarrea i dolor abdominal, però a la llarga si no es tracta també ocasiona problemes més greus com anèmia, osteoporosi i altres complicacions. El doctor Albert Martín explica que “els pacients celíacs han de seguir una dieta sense gluten molt estricta i amb un control mèdic continuat per evitar aquestes complicacions”.
Aprofundint en la qüestió, l'experta Gemma Ibáñez ressenya que és “sistèmica” perquè afecta diversos òrgans, “no només el sistema digestiu”. Relata que pot provocar migranyes o dificultats per quedar-se embarassada, entre altres qüestions. De fet, Martín i Ibáñez emfatitzen que es tracta d'una malaltia crònica, que “un cop apareix a les nostres vides, ja no marxa mai”.
D’altra banda, la sensibilitat al gluten/blat no celíaca és una entitat encara poc definida i en procés d’estudi. A diferència de la celiaquia, no hi ha dany intestinal ni resposta immunitària mesurable, sinó només símptomes digestius similars, com inflor abdominal o malestar. L'Associació Celíacs de Catalunya recomana que les persones amb diagnòstic de sensibilitat al gluten no celíaca segueixin una dieta lliure de gluten, blat i traces, amb l’objectiu de millorar al màxim la seva qualitat de vida.
Dos testimonis que ho viuen de primera mà
La Marta López és una persona celíaca. Ja fa vint anys que, arran de tenir moltes simptomatologies diferents, va descobrir que era celíaca. “Quan era petita tenia molts mals de panxa i a l'hospital em deien que era perquè potser havia menjat molt, però mai no es contemplava la celiaquia com a opció”, descriu López. No va ser, però, fins que va patir una anèmia severa i danys intestinals molt grans que se'n van adonar i van poder començar el tractament òptim. Per contra, l'Esther Delgado va descobrir que era celíaca gràcies a la seva filla. Una notícia que la va deixar “descol·locada” perquè no coneixia gens aquest món.
Coincideixen totes dues a afirmar que saber què els passava les va “alleugerir”, però són conscients que “és molt complicat ser una persona celíaca en la societat d'avui dia”, lamenten. El darrer testimoni és l'Eva Escorihuela que narra els seus inicis a través d'una gastroenteritis, “o això em pensava”, perquè es va anar allargant amb el temps i amb períodes irregulars i amb una intensitat que no era constant. “Un cop vaig saber quin era el problema, vaig començar l'endemà amb la dieta estricta sense gluten per erradicar les molèsties”, conclou l'Eva.