Els aeroports europeus tornen a estar en alerta. Una nova onada d'amenaces de bomba contra avions comercials ha obligat aquest dijous a desviar vols, mobilitzar artificiers i desplegar avions de combat, en uns episodis que han fet saltar les alarmes en diversos països. És la segona gran jornada d'incidents d'aquesta setmana, després que dimarts set avions rebessin avisos semblants que van resultar falsos. Almenys onze vols comercials amb destinació a diferents ciutats europees han rebut amenaces de bomba aquest dijous. Els aparells han pogut aterrar sense incidents, tot i que no tots han hagut de modificar les seves rutes. La successió d'episodis eleva a almenys 19 els vols afectats des de dilluns i fa créixer les sospites sobre una possible campanya coordinada per alterar el transport aeri europeu. De moment, però, ningú no ha reivindicat les amenaces ni les autoritats han identificat públicament els responsables.
Un dels incidents més destacats d'aquest dijous s'ha produït a Itàlia. Un avió de Finnair que cobria la ruta entre Hèlsinki i Roma ha hagut de ser escortat per caces de la Força Aèria italiana després de rebre una amenaça de bomba, segons ha informat l'agència ANSA. L'aparell ha aterrat a l'aeroport de Fiumicino, on s'han activat els protocols de seguretat i els equips especialitzats han iniciat les comprovacions corresponents. La companyia finlandesa també ha confirmat una segona amenaça contra un dels seus vols. En aquest cas, es tracta d'un aparell operat per Jettime que feia el trajecte entre Hèlsinki i Viena. Malgrat l'avís, l'avió ha pogut aterrar amb normalitat a la capital austríaca, segons ha explicat un portaveu de Finnair.
Un avió desviat a una base militar francesa
La jornada també ha deixat un episodi especialment aparatós a França. Un Airbus A320 de la companyia irlandesa Aer Lingus, que volava de Dublín a Roma, ha hagut de desviar-se fins a la base aèria militar d'Évreux, a Normandia, després de rebre una amenaça de bomba. A bord hi viatjaven 151 passatgers i sis membres de la tripulació. Tots han pogut abandonar l'aparell sense incidents i han estat traslladats a una zona segura mentre els especialistes en desactivació d'explosius inspeccionaven l'avió. Les forces aèries franceses també han mobilitzat avions militars per intervenir en l'operació.
Bulgària s'ha convertit en un altre dels principals escenaris d'aquesta nova onada d'amenaces. Tres avions de Ryanair procedents de Copenhaguen, Madrid i Londres han rebut avisos de bomba mentre es dirigien cap al país balcànic. Els dos primers han aconseguit aterrar a Sofia, mentre que el tercer, que havia sortit de Londres-Stansted, ha estat desviat a Plòvdiv, la segona ciutat més gran del país. Les autoritats han activat els protocols de seguretat per inspeccionar els aparells.
Les alertes també han arribat a Bèlgica, on un avió de la companyia polonesa LOT procedent de Varsòvia ha aterrat a Brussel·les després de rebre un avís sospitós. Un altre vol, de Wizz Air, que cobria la ruta entre Milà i Varsòvia, ha estat desviat a Viena. La policia txeca també ha informat d'amenaces contra quatre avions que es dirigien a Praga, fet que amplia encara més l'abast geogràfic d'una jornada marcada per la incertesa. No tots els vols amenaçats han hagut de modificar la ruta i, en els casos en què s'han completat les inspeccions sense incidències, no s'han localitzat explosius.
Dimarts, set avions amenaçats, un dels quals a Múrcia
La situació d'aquest dijous arriba només 48 hores després d'una primera onada que ja havia encès totes les alarmes. Dimarts, set avions amb destinació a Varsòvia, Roma, Sofia i Múrcia van rebre amenaces de bomba que van obligar a desplegar artificiers i serveis d'emergència. Tots van aterrar sense incidents i les inspeccions van descartar la presència d'artefactes explosius. Un dels episodis va afectar directament un aeroport espanyol. Un avió de Ryanair procedent de Manchester va aterrar a l'aeroport de Múrcia amb 114 passatgers i set tripulants després de rebre una amenaça. Es va activar un ampli dispositiu de seguretat amb agents policials, serveis d'emergència i especialistes en desactivació d'explosius. Finalment, la inspecció va confirmar que es tractava d'una falsa alarma.
L'ombra de la guerra híbrida
El que més preocupa els experts no és només el nombre d'amenaces, sinó la seva concentració en el temps i la dispersió geogràfica. Paul Mason, especialista en seguretat aèria consultat per la BBC, considera que la credibilitat de les amenaces i el fet que afectin diverses companyies suggereixen una acció deliberada més que no pas una acumulació casual d'avisos falsos. Una de les hipòtesis que planen sobre aquests incidents és la possibilitat que es tracti d'una operació de guerra híbrida, una estratègia que combina accions de desestabilització, sabotatges, ciberatacs i campanyes de desinformació sense necessitat d'un enfrontament militar directe. En aquest context, les infraestructures crítiques, com els aeroports i les xarxes de transport, es converteixen en objectius especialment vulnerables.
La sospita apareix en un moment en què les autoritats europees han denunciat diverses operacions de sabotatge i desestabilització atribuïdes a Rússia i l'Iran. Alemanya, per exemple, va acusar el desembre del 2025 la intel·ligència militar russa d'un ciberatac perpetrat l'any anterior contra l'empresa responsable del control del trànsit aeri alemany. Tant Moscou com Teheran han negat reiteradament la seva implicació en aquest tipus de campanyes. No hi ha, de moment, cap prova pública que vinculi les amenaces d'aquesta setmana amb aquests països, ni tampoc s'ha confirmat que tots els incidents tinguin un mateix origen. Les autoritats investiguen les alertes mentre les companyies aèries i els aeroports es veuen obligats a reaccionar davant de cada avís.