Donald Trump va tornar a la Casa Blanca el gener del 2025 amb el control de les dues cambres del Congrés i una majoria republicana que li permetia impulsar la seva agenda política sense grans obstacles legislatius. Menys de dos anys després, aquell domini s'ha esfondrat. Les eleccions de mig mandat d'aquest dimarts han deixat una derrota històrica per al president nord-americà, amb els demòcrates recuperant la Cambra de Representants i el Senat i obrint-se pas en bastions republicans que semblaven inexpugnables, com Texas, Kansas, Carolina del Sud i Iowa. No és només una derrota electoral, és identitària. Segons una anàlisi de Reuters, els republicans han retrocedit en el 99% dels 2.100 comtats examinats, amb una caiguda mitjana de nou punts respecte dels resultats obtinguts a les presidencials del 2024. El descens en caiguda lliure a les urnes obre un escenari radicalment diferent per als dos últims anys de mandat de Trump, amb una oposició reforçada al Congrés i un trumpisme en hores baixes.
Els nord-americans han castigat Trump a les urnes per l'encariment del cost de la vida, les conseqüències econòmiques de la guerra amb l'Iran i la frustració davant les promeses que el van retornar a la Casa Blanca el 2024. Tots aquests factors han alimentat un malestar que ha acabat passant factura als republicans. Tant Trump com la seva mà dreta, el vicepresident JD Vance, han admès que el conflicte a l'Orient Mitjà és la principal causa de la desfeta electoral. "Si voleu dir que perdre el Senat durant els pròxims sis anys ha pagat la pena, endavant. Digueu que ha estat un preu que valia la pena pagar", ha manifestat Vance. "Però tothom sap per què hem perdut. I qualsevol conversa sincera sobre el camí a seguir d'ara endavant ha de partir d'aquí", ha afegit.
La magnitud del tsunami demòcrata queda especialment reflectida en tres estats que fins fa poc semblaven fora del seu abast. A Texas, James Talarico ha derrotat el republicà Ken Paxton i ha posat fi a una sequera de victòries demòcrates al Senat que es remuntava al 1988, en un estat que Trump havia guanyat amb comoditat només dos anys enrere. El resultat és encara més significatiu perquè els demòcrates també han arrabassat la governació a Greg Abbott, amb la victòria de Gina Hinojosa, i han recuperat terreny entre els votants llatins de les zones frontereres.
A Kansas, un altre bastió conservador, el pastor metodista Adam Hamilton s'ha convertit en el primer demòcrata elegit al Senat per aquest estat des del 1932, malgrat que Trump s'hi havia imposat per més de 16 punts el 2024.
I a Ohio, Sherrod Brown ha aconseguit recuperar l'escó que havia perdut dos anys abans, imposant-se al republicà Jon Husted en un territori on Trump i JD Vance havien concentrat esforços durant la recta final de la campanya. Tres victòries amb significats diferents, però que comparteixen un mateix rerefons: la capacitat dels demòcrates de disputar territoris tradicionalment republicans i captar una part de l'electorat que havia donat suport a Trump.
Dos anys de bloqueig
La derrota també capgira els equilibris de poder a Washington. Amb la Cambra de Representants i el Senat sota control demòcrata, Trump tindrà moltes més dificultats per tirar endavant la seva agenda legislativa, aprovar pressupostos i aconseguir la confirmació dels seus nomenaments. A més, l'oposició podrà impulsar investigacions parlamentàries sobre la seva administració, relacionades, per exemple, amb el polèmic cas Epstein. Tot i això, el president conservarà el poder de veto i les seves facultats executives, de manera que els dos últims anys del mandat estaran marcats per una confrontació institucional més intensa entre la Casa Blanca i el Congrés.
Amb la mirada posada en les presidencials del 2028, la derrota també obre una nova etapa d'incertesa dins del Partit Republicà. El resultat posa a prova la continuïtat del trumpisme més enllà de la figura del president i situa JD Vance, un dels possibles aspirants a succeir-lo, davant el repte de reconstruir una coalició electoral que ha perdut suports a bona part del país. Els demòcrates, per la seva banda, afronten el desafiament de canalitzar el rebuig a Trump en un candidat de consens. Serà Alexandria Ocasio-Cortez (AOC)? Serà Jon Ossoff? Gavin Newsom? Els temps ho dirà, però la reconquesta del Congrés impulsa el partit. La batalla pel futur polític dels Estats Units ja ha començat.