Què seria una celebració sense bons aperitius per compartir? A Espanya tenim clar que el gaudi va sempre lligat al menjar, especialment quan es tracta de reunions amb amics, trobades familiars o nits d'esport davant del televisor. El concepte de picoteig forma part de la nostra cultura gastronòmica i es repeteix, amb matisos, a gairebé qualsevol racó del món. L'interessant és com receptes tradicionals poden transformar-se en bocades modernes, fàcils i pensats per gaudir sense complicacions.
Aquesta manera de cuinar xistorra és perfecta per compartir
Això és precisament el que proposa José Andrés, xef espanyol i gran divulgador de la nostra cuina, en una de les receptes que ha compartit al seu bloc personal. En ella, el cuiner posa el focus en un producte molt nostre, la xistorra, i la converteix en una tapa ideal per servir en format informal. Una idea senzilla, però amb un resultat sorprenent, que demostra que no cal complicar-se per triomfar amb un bon aperitiu.
La recepta parteix d'una inspiració clara: les clàssiques patates a la riojana, un dels plats més reconeixibles del nord d'Espanya. José Andrés pren aquesta combinació tan coneguda de patata i embotit i l'adapta a un format més petit, cruixent i fàcil de menjar, pensat per compartir. El resultat és un pinxo que recorda els aperitius anglosaxons, però amb sabor i ànima completament espanyols.
El cuiner posa el focus en un producte molt nostre, la xistorra
La clau rau en la preparació. La xistorra, en tractar-se d'un embotit menys curat que el xoriço, necessita cuinar-se, i el xef ho té clar: fregir-la és la millor opció. Però no de qualsevol manera. Cada tros de xistorra s'embolica en làmines molt fines de patata, gairebé transparents, que en fregir-se es transformen en una cobertura daurada i cruixent. Així, en un sol mos es combinen sucositat, textura i un punt picant molt equilibrat.
En la seva explicació, José Andrés insisteix que la senzillesa és part de l'encant. N'hi ha prou amb tallar la xistorra en trossos petits, laminar bé la patata i fregir el conjunt en oli calent fins que tot quedi ben daurat. Per a aquells que busquen un extra de sabor, es pot daurar lleugerament la xistorra abans, però no és imprescindible. L'objectiu és aconseguir una tapa cruixent per fora i saborosa per dins, perfecta per menjar amb la mà.
Encara que al bloc se suggereix acompanyar aquests bocins amb alguna salsa, com una maionesa o un allioli, el cert és que funcionen perfectament sols, deixant tot el protagonisme al producte. Una recepta que demostra que les tapes segueixen sent una de les millors formes de compartir taula, conversa i bon ambient, sense necessitat de grans elaboracions ni tècniques complicades.