Fa escassos dies, publicàvem un article d'opinió que denunciava el fet que anar a fer un cafè a una cafeteria de tota la vida s'havia convertit en missió impossible a Barcelona. Alçàvem la veu i l'alarma posant el focus en les pastisseries - cafeteria, un món cada vegada més de moda a Catalunya. "Híbrids entre dos models de negoci – vendre pa i servir cafè – que competeixen de manera deslleial amb els obradors reals de barri que es deixen la pell per tirar endavant el seu negoci", comentava Oriol Foix. Tan sols ha hagut de transcórrer una setmana perquè la realitat ens topi de front. I és que un dels forns de pa més antics de Catalunya ha anunciat que aquest dimecres 31 de gener abaixaran la persiana per sempre després de 177 anys.
L'increment de costos arrasa de manera inaturable
El forn de pa Escrivà, a Pratdip, al Baix Camp, ha abaixat la persiana i deixat d'elaborar pa de forma definitiva després de 177 anys d'història. L'increment de costos de la matèria primera i l'energia, la producció industrial de la competència amb preus més econòmics, sumat a la manca de suficients vendes han estat les causes que han fet prendre aquesta decisió al responsable de l'empresa familiar, Jaume Escrivà. "El negoci no dona i no podem agafar a ningú. Per continuar caldria canviar tota la maquinària, una inversió que no podem assumir", ha lamentat a l'ACN.
En Jaume Escrivà és la cinquena generació al capdavant del negoci familiar i, alhora, l'última. Fins al 31 de desembre passat, al forn de pa Escrivà hi treballava juntament amb la seva mare, qui ha aprofitat el tancament de l'empresa per jubilar-se amb 77 anys. Tot i tenir un forn de llenya i no haver de pagar lloguer per l'obrador, els números no sortien a causa de la pujada dels costos de producció i l'oferta més econòmica de la competència, dues circumstàncies que, segons aquest forner, han empitjorat en els últims anys. També el fet que el volum de vendes no hagi estat suficient per a la supervivència del negoci en un poble que no arriba als 700 habitants. Fins ara, l'únic lloc on es podia comprar pa a Pratdip era al forn; un servei que passarà a oferir l'agrobotiga, on caldrà que els veïns n'encomanin prèviament.
Una pèrdua identitària que s'agreuja
El cas d'aquest forn no és pas únic; des del Gremi de Forners de Tarragona alerten que es tracta d'un fenomen que s'ha anat repetint en els últims anys, amb negocis que tanquen per jubilació, la majoria dels quals sense tenir un relleu generacional assegurat. "La professió està malament pel que fa a forners artesans. Veiem que no hi ha continuïtat dels qui es van jubilant. Estan creixent fleques i d'altres amb cafeteria, però la majoria són franquícies, no forns artesans", ha apuntat Carlos Martínez al citat mitjà, vicepresident del gremi tarragoní. Segons Martínez, es tracta d'un ofici "sacrificat" i sense "massa avantatges laborals", però, per contra, també és una feina creativa que permet experimentar en diversos vessants.
Al conjunt de la demarcació, la situació encara s'agreuja més. Segons la Federació Provincial de Forners de Tarragona, en els últims vuit anys s'han perdut la meitat dels agremiats, passant de ser 150 socis a només 75. Un panorama que el seu president, Manel Fresquet, justifica per l'envelliment dels professionals i la manca de substituts en noves generacions, l'augment de costos i la competència que representen negocis com franquícies que opten per oferir productes industrials i que a diferència dels forns, no tenen.