Durant anys, la indústria alimentària ha aconseguit instal·lar una idea molt potent: si un producte té més proteïnes, automàticament és millor. Iogurts enriquits, barretes, batuts o fins i tot pizzes “protein” han envaït els supermercats amb una promesa clara. Tanmateix, cada vegada més experts estan desmuntant aquest missatge simplista i llançant una advertència que comença a repetir-se: no tot el que porta proteïnes és saludable, i molt menys si ve en format ultraprocessat.
No has de menjar tot el que vegis alt en proteïnes
El problema no està en la proteïna en si, sinó en el context. Molts d'aquests productes “amb extra de proteïnes” formen part de la categoria d'ultraprocessats, és a dir, aliments industrials amb llistes d'ingredients llargues, additius i modificacions que poc tenen a veure amb la cuina tradicional. Diversos estudis adverteixen que aquest tipus de productes empitjoren la qualitat global de la dieta, desplaçant aliments frescos i augmentant la presència de sucres, greixos poc saludables i compostos artificials.
En aquest sentit, els especialistes insisteixen que associar automàticament “ric en proteïnes” amb “saludable” és un error bastant comú. Tal com expliquen alguns nutricionistes, aquests productes poden tenir sentit en contextos molt concrets, però no haurien de substituir una alimentació basada en aliments reals. De fet, recomanen prioritzar fonts naturals com ous, peix, llegums o lactis simples, enfront de versions processades amb reclams comercials.
Aquests productes poden tenir sentit en contextos molt concrets
L'auge d'aquests productes també coincideix amb un augment generalitzat del consum d'ultraprocessats, que ja representa una part important de la dieta en molts països. I aquí és on les alertes s'intensifiquen. L'evidència científica relaciona un consum elevat d'aquests aliments amb un major risc de malalties com obesitat, diabetis tipus 2 o problemes cardiovasculars. Fins i tot investigacions recents apunten a vincles amb determinats tipus de càncer digestiu, especialment quan el seu consum és habitual.
A més, no es tracta només del que aporten, sinó també del que desplacen. Quan s'omplen els menús de productes industrials, encara que siguin “proteics”, es redueix el consum d'aliments clau com fruites, verdures o llegums. Això provoca dietes més pobres en fibra, vitamines i minerals, cosa que els experts consideren un dels principals problemes actuals de salut pública.
Per això, el missatge que comença a imposar-se no és tant “menja més proteïna” sense context, sinó una cosa més matisada: menja millors proteïnes i, sobretot, en aliments de veritat. Perquè sí, augmentar la ingesta proteica pot ser útil en determinats casos com persones actives o esportistes, però sempre dins d'un patró equilibrat i sense caure en la trampa del màrqueting.
En el fons, la recomanació és molt més simple del que sembla. Tornar a una alimentació recognoscible, on el pollastre és pollastre, el iogurt és iogurt i els llegums no venen disfressats de snack. Perquè, com recorden cada vegada més especialistes, la clau no està en afegir nutrients a productes industrials, sinó a construir una dieta basada en menjar real i mínimament processat.