S'estrena 'Mibu, la lluna en un plat' a Barcelona, la pel·lícula del restaurant més influent del món

Gran nit d’estrena al Teatre Tívoli amb la pel·lícula Mibu, la lluna en un plat del director Roger Zanuy i coproduïda per l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Films Comestibles. La pel·lícula documental, la presentació de la qual ha anat a càrrec primer del president de l'acadèmia Carles Vilarrubí i després  de Joan Roca i Carme Ruscalleda, va ser estrenada al Festival de Sant Sebastià d'enguany. El film narra en veu d’alguns dels xefs influenciats per la cuina del matrimoni Ishida, Hiroyoshi i Tomiko, com ara Ferran Adrià, José Andrés, Massimo Bottura, Joan Roca, Andoni Aduriz, Oriol Castro i Albert Rauric, la història del restaurant Mibu, un dels restaurants més importants del nostre temps, on el Japó clàssic es troba amb l'avantguarda cosmopolita de Tòquio.

L’aventura amb el Mibu comença molt abans del documental. Ferran Adrià explica que va conèixer el Mibu el 2002, “quan a Occident l’art culinari japonès es coneixia molt poc”. L'any següent, el matrimoni —Hiroyoshi i Tomiko— va viatjar per primera vegada fora del seu país com a convidats del cuiner català i van organitzar un menjar a El Bulli amb productes portats per a l’ocasió directament del Japó. Això va ser l’origen de tot, segons Adrià. Aquest restaurant que va influir en la manera de fer dels més grans solament té dues taules per a vuit comensals. Els xefs parlen d'un abans i un després un cop l’han trepitjat.

Tot plegat comença al segon pis d'un petit edifici del barri de Ginza (Tòquio), on trobem el Mibu, un restaurant... "que va més enllà d’un simple restaurant", en paraules d'Andoni Anduriz. Com a assaig, el film desgrana els secrets del Mibu i dels seus entranyables propietaris, el matrimoni Ishida, la seva vida, el seu ofici i la seva filosofia. La sensibilitat de l'ancestral cultura nipona representada per un matrimoni que creu fermament en les seves arrels, la seva cultura i el seu esforç, i que fa que això transcendeixi la gastronomia. Aquest món personal, únic, inesperat i captivador, ha estat capaç d’inspirar i transformar l’art dels xefs més influents de les últimes dècades. En paraules de Ferran Adrià: “Al Mibu vam aprendre a cuinar amb l'ànima”.

Al llarg de la història que ens explica Mibu, la lluna en un plat, els xefs més extraordinaris del món (Ferran Adrià, Yukio Hattori, Andoni Aduriz, José Andrés, Albert Raurich, Massimo Bottura, Joan Roca, Eduard Xatruc, Oriol Castro i Mateu Casañas) ens van descobrint la família Ishida a través de les anècdotes, pensaments i experiències personals. Es mostra així no només la cuina i la taula del Mibu, sinó també els seus anhels, neguits i reflexions vitals. S’entra al seu món acompanyant-los a diversos temples budistes zen dels quals són devots: el recòndit temple de Seidaihi-ji a Nagoya, que no s'havia filmat mai abans d'aquesta pel·lícula, i el bell i popular temple de Senso-ji a Tòquio. S’indaga en la seva filosofia i, amb aquesta, en la cultura més pròpia i ancestral del país del sol naixent.

El film també recrea la història i el passat del Mibu amb escenes de ficció tractades amb ombres. Un exercici poètic que descobreix el camí dels protagonistes per arribar a crear la màgia que ofereixen als seus comensals. La cuina del Mibu juga un paper clau en la narració, la qual és analitzada i estudiada amb el seu autor, Hiroyoshi Ishida, i les reflexions que en fan els grans xefs occidentals.

L'obra mostra un menú complet del Mibu que, en aquest cas, gira al voltant dels 36 poetes immortals de la literatura nipona. Per això el film està esquitxat d’alguns dels poemes d’aquests autors, obres excepcionals, inèdites a Occident. Es parla dels seus productes, les seves temporades i la seva relació amb la natura i s’inclou una visita als mercats de Tsukiji i, per primera vegada a la gran pantalla, al nou mercat de Toyosu, el mercat de peix més gran del món. Finalment, els Ishida s'acomiaden reflexionant sobre el seu futur i el seu llegat. Tanquen la peça les notes de la cançó "Kimi Ni Muchu" (la versió en japonès de "Boig per tu"), un cant d'amor a la lluna, aquella que ens serveixen en un plat.

Un cop acabada la projecció del documental, el final de la festa ha anat a càrrec de l'Albert Raurich, xef del restaurant Dos Palillos, que ens ha delitat amb un tast japonès mentre els convidats comentàvem la pel·lícula. Un menú de cinema, i mai més ben dit.