Una amanida sense enciam no només és possible, sinó que pot ser molt més interessant que la combinació habitual de fulles verdes, tomàquet i ceba. Llegums, cereals, formatges, fruita o iogurt permeten preparar plats frescos, complets i amb textures molt diferents durant tot l’any. La clau és combinar una base amb personalitat, algun ingredient que aporti proteïna o cremositat i un amaniment que ho lligui tot. Aquestes set combinacions d’amanides demostren que l’enciam és completament prescindible i que, amb pocs ingredients, es pot aconseguir des d’un entrant lleuger fins a un plat únic.
Hi ha diverses alternatives que permenten anar més enllà de l'enciam de sempre
De la clàssica grega a un empedrat molt complet
La primera opció és la horiatiki grega, elaborada amb tomàquet madur, cogombre, pebrot, ceba vermella, olives Kalamata i formatge feta. Un bon raig d’oli d’oliva verge extra i una mica d’orenga són suficients per acabar-la. És una combinació molt fresca en què les verdures mantenen tot el protagonisme i el feta hi aporta el contrapunt salat.
La segona és encara més minimalista: tomàquet, mozzarella i alfàbrega. La caprese italiana funciona especialment bé quan els dos ingredients principals són de qualitat i es serveixen a temperatura ambient. Oli d’oliva, sal i, si es vol, una mica de pebre negre completen una amanida que necessita molt poc més.
Per convertir l’amanida en un plat més contundent, l’empedrat de mongetes blanques i bacallà és una alternativa excel·lent. A les mongetes i el bacallà dessalat s’hi afegeixen tomàquet, pebrot verd, ceba morada i olives negres. Es pot completar amb ou dur i una vinagreta senzilla.
Una quarta possibilitat combina tomàquet, alvocat i ou dur. La cremositat de l’alvocat contrasta amb la frescor del tomàquet, mentre que l’ou aporta més consistència. Unes olives, una mica de ceba morada i un amaniment de llimona i oli acaben d’equilibrar el conjunt.
Cereals, iogurt i fruita per sortir completament de la rutina
El tabulé és perfecte quan es busca alguna cosa més aromàtica. Bulgur, tomàquet, cogombre, ceba, molt julivert i menta fresca es barregen amb suc de llimona i oli d’oliva. El resultat és una amanida amb molta textura i una acidesa especialment refrescant.
La sisena proposta prescindeix fins i tot del clàssic amaniment: cogombre amb iogurt i menta. El cogombre s’ha d’escórrer bé abans de barrejar-lo amb iogurt natural, all, llimona, oli i menta. Queda cremosa, fresca i funciona tant com a entrant com per acompanyar altres plats.
Finalment, una combinació especialment diferent és la de pastanaga, poma i panses. La pastanaga ratllada i la poma tallada en juliana aporten dues textures cruixents, mentre que un amaniment de suc de taronja amb una mica de mel reforça el costat més afruitat. Aquestes set idees comparteixen una mateixa lliçó: una bona amanida no necessita enciam, sinó contrast de textures, sabor i un amaniment equilibrat. Canviant la base segons la temporada és fàcil mantenir-les a la taula durant tot l’any sense caure sempre en la mateixa recepta.