Comprem julivert, coriandre, alfàbrega o menta amb les fulles verdes i fermes i, només dos o tres dies després, les trobem pansides, ennegrides o convertides en una massa humida al fons de la nevera. Sovint no és perquè fossin poc fresques, sinó perquè les hem guardat com si fossin un enciam: dins d’una bossa, comprimides al calaix de les verdures i envoltades d’humitat. Les herbes fresques són molt més delicades. Tenen tiges fines, fulles petites i aromes volàtils, i necessiten una conservació adaptada a cada tipus. El primer canvi és senzill: deixar de tractar-les totes igual.
Cal tenir molta cura amb les herbes aromàtiques a la nevera
Julivert i coriandre funcionen gairebé com un ram de flors
El coriandre i el julivert es conserven especialment bé quan mantenim les tiges hidratades. En arribar a casa, convé revisar el manat, retirar les fulles grogues o malmeses i tallar lleugerament la base de les tiges. Després es poden posar dretes dins d’un got o pot amb una mica d’aigua, com faríem amb unes flors. El recipient va a la nevera i es pot cobrir de manera folgada perquè les fulles no es deshidratin.
L’aigua no ha d’arribar fins a les fulles i convé canviar-la cada dos dies. Si queden fulles submergides, poden començar a podrir-se i contaminar la resta del manat. Aquest sistema evita dos problemes habituals: que les tiges quedin seques i que les fulles quedin enganxades a una bossa plena de condensació.
Una altra opció per conservar-les durant pocs dies és embolicar-les suaument amb paper de cuina i guardar-les dins d’una bossa o recipient sense pressionar-les. El paper ajuda a controlar l’excés d’humitat, que és precisament un dels principals enemics de les herbes fresques. Si es renten abans de guardar-les, han de quedar molt ben seques. Deixar gotes entre les fulles accelera considerablement el deteriorament.
L’alfàbrega és l’excepció que no has de tractar igual
L’alfàbrega necessita encara més atenció perquè és sensible a les temperatures baixes. Guardar-la durant dies al fons de la nevera pot provocar que les fulles s’enfosqueixin, perdin fermesa i desenvolupin taques. En moltes cases funciona millor mantenir-la a temperatura ambient, amb les tiges dins d’un got amb aigua i allunyada del sol directe, com si fos un petit ram.
La menta és més tolerant al fred i pot conservar-se a la nevera amb paper lleugerament humit o amb les tiges en aigua. El romaní i la farigola, en canvi, tenen fulles més resistents i aguanten millor embolicats en paper de cuina dins d’un recipient. No necessiten tanta humitat com el coriandre o el julivert.
La regla útil és, per tant, no posar tot el manat dins del calaix tal com arriba del supermercat. Cal retirar gomes i embolcalls, eliminar les parts deteriorades i controlar sobretot la humitat. Les herbes tendres amb tiges fines agraeixen aigua i protecció; les mediterrànies més dures prefereixen un ambient relativament sec; i l’alfàbrega necessita evitar un fred excessiu. Guardar-les bé no només evita llençar menjar: permet conservar durant més temps els olis aromàtics que fan que un simple plat canviï completament quan hi afegim unes fulles fresques al final.