Les figues amb formatge formen un d’aquells entrants d’estiu que demostren que no cal omplir el plat d’ingredients per aconseguir una combinació completa. La dolçor intensa de la fruita madura, la cremositat o la salinitat del formatge i una textura lleugerament cruixent són suficients per preparar un plat fresc, elegant i molt fàcil de servir. A diferència d’algunes amanides carregades de fulles, salses, llavors i complements que acaben competint entre ells, aquí cada element té una funció clara. El secret és escollir bé el punt de maduració de les figues i un formatge capaç d’acompanyar-les sense anul·lar-ne el gust.
Un entrant molt simple però que té un gust espectacular
La figa ha d’estar madura, però encara ha de conservar la forma
La qualitat de la fruita determina gairebé tot el resultat. Una figa massa verda serà seca, poc aromàtica i difícil de combinar, mentre que una peça excessivament madura es pot desfer només d’obrir-la. L’ideal és que cedeixi lleugerament quan es pressiona amb els dits, desprengui una aroma dolça i mantingui la pell intacta. No cal pelar-la, sempre que s’hagi rentat amb delicadesa i s’hagi assecat bé.
Per servir-la, es pot tallar per la meitat o fer-hi dos talls en forma de creu sense arribar fins a la base. D’aquesta manera, la figa s’obre com una flor i permet col·locar el formatge al centre. Aquesta presentació és senzilla, però resulta molt vistosa i evita haver de barrejar-ho tot dins d’un bol. A més, cada comensal pot menjar la fruita i el formatge en una sola mossegada, mantenint l’equilibri entre dolçor, greix i sal.
El formatge es pot adaptar al gust de cadascú. El de cabra aporta acidesa i una textura cremosa; el blau crea un contrast més intens i salat; la burrata ofereix una versió més suau i làctica, i un formatge curat d’ovella afegeix fermesa i profunditat. L’important és no posar-ne massa. La figa ha de continuar sent la protagonista i el formatge ha d’actuar com a contrapunt, no com una capa que ho cobreixi tot.
Un acabat mínim és suficient per convertir-lo en un plat complet
Aquest entrant funciona molt bé només amb les figues i el formatge, però es pot acabar amb algun element senzill. Un fil d’oli d’oliva verge extra aporta aroma i uneix els sabors. També es poden afegir nous, ametlles torrades o festucs per introduir un punt cruixent. En canvi, convé vigilar amb la mel: si les figues ja són madures, una quantitat excessiva pot convertir el plat en unes postres massa dolces.
Unes fulles de ruca o canonges poden servir de base, però no són imprescindibles. La gràcia és precisament evitar construir una amanida amb massa capes. Una mica de pebre negre, unes fulles de farigola o unes gotes de vinagre balsàmic ben reduït ja poden aportar prou contrast. També es pot afegir una llesca fina de pernil curat si es vol una versió més contundent, tot i que el formatge ja proporciona la salinitat i el greix.
La realitat és que les figues amb formatge funcionen perquè respecten el producte i no necessiten cap artifici. Són ràpides de preparar, no exigeixen encendre el forn i es poden servir tant en un dinar informal com en una taula especial. Amb fruita madura, un bon formatge i un acabat discret, s’aconsegueix un entrant més equilibrat, aromàtic i satisfactori que moltes amanides carregades d’ingredients que acaben amagant el gust principal.