Un pa de pagès pot ser molt més que un acompanyament. A les terres de l’Ebre és també el recipient d’una recepta tradicional que va néixer al camp i que ha arribat fins als nostres dies gràcies a les festes populars i a la feina de les associacions locals. És la clotxa, un àpat que reuneix ingredients senzills i que continua sent un símbol de la cuina del territori.
Una d'aquelles receptes tradicionals en perill d'extinció
Una recepta nascuda al camp
La clotxa té l’origen en els àpats que preparaven els pagesos mentre treballaven al camp. Amb els ingredients que tenien més a mà, omplien un pa i reunien en una mateixa elaboració els productes que els havien de servir per menjar. Aquesta senzillesa és una de les característiques que encara avui defineixen la recepta.
El pa de pagès i un bon raig d’oli d’oliva en són dos dels grans protagonistes. També hi intervenen l’arengada feta a la brasa i la pell de tomàquet, que completen una combinació vinculada als ingredients de la cuina mediterrània. El resultat és un mos que conserva la relació amb la vida rural i amb les tradicions del territori. Per preparar-la, cal buidar la molla d’un pa sencer i reservar-la. A l’interior s’hi col·loca l’arengada amb la pell de tomàquet i l’oli. Finalment, es torna a tapar amb la mateixa molla que s’havia retirat. El pa es converteix així en el recipient del farciment i en una part imprescindible del conjunt. Tot i que continua sent molt popular entre la gent gran, la clotxa ha necessitat una feina de recuperació perquè no es perdés.
Un plat que es manté viu a les festes populars
Actualment, la clotxa és un plat representatiu de la mancomunitat MIDIT, que aplega Vandellòs, l’Hospitalet de l’Infant, Tivissa i Pratdip. La seva presència en actes populars permet compartir aquesta recepta amb les noves generacions i amb les persones nouvingudes, que hi poden descobrir una de les menges pròpies del territori.
Paula Barceló, expropietària del restaurant Can Macari de Vandellòs, explica a Vadegust que les organitzacions del poble s’encarreguen de comprar els ingredients, fer l’arengada a la brasa i oferir aquest menjar a la gent. Per a ella, és un orgull que una preparació nascuda al camp continuï sent protagonista de les celebracions locals. La reivindicació també ha afavorit la presència de la clotxa a les cases particulars i en restaurants de la Ribera d’Ebre. Les associacions de la comarca han tingut un paper destacat en aquesta continuïtat i han contribuït a convertir-la en un atractiu per als visitants.
Al març, la Festa de la Clotxa ofereix una altra oportunitat per acostar-s’hi. Els restaurants incorporen la recepta a les cartes i també en proposen variacions pròpies. És una manera de mantenir viu un àpat que continua trobant en el pa, l’oli i l’arengada la seva raó de ser. La celebració permet retrobar aquests sabors i recordar la feina de qui ha mantingut viva aquesta tradició gastronòmica.