Corea del Sud busca desesperadament fórmules per revertir el seu declivi demogràfic. Però una de les últimes propostes plantejades des de l'àmbit institucional ha obert un intens debat —i polèmic— sobre els límits de les polítiques de natalitat i el paper que s'atorga a les dones. Un informe de l'Institut Coreà de Finances Públiques suggereix que les nenes comencin l'escola primària un any abans que els nens per facilitar que, quan arribin a l'edat adulta, se sentin més atretes pels homes i augmentin les possibilitats de formar parelles i tenir fills.
La iniciativa parteix de la hipòtesi que les dones maduren físicament i emocionalment abans que els homes i que aquests tendeixen a preferir parelles més joves. Per tant, segons el raonament dels autors, una diferència d'un any en l'edat d'escolarització podria afavorir les relacions sentimentals heterosexuals en el futur. L'estudi també planteja organitzar trobades i impulsar programes per millorar les habilitats socials i personals dels joves.
La proposta, recollida per mitjans com The Guardian, ha despertat nombroses crítiques per la manca de fonamentació científica i per la perspectiva des de la qual aborda la crisi demogràfica. L'informe no aporta dades concloents, models ni simulacions que demostrin que avançar l'escolarització de les nenes pugui incrementar els matrimonis o els naixements.
Shin Gyeong-a, professor de sociologia de la Universitat de Hallym, ha qüestionat que un document d'aquestes característiques hagi pogut publicar-se sense un control rigorós en un país democràtic, especialment perquè prové d'un organisme públic que participa en l'avaluació de polítiques demogràfiques. Altres veus han denunciat que la mesura tracta els infants com a futurs instruments reproductius.
La polèmica arriba en un moment especialment delicat per al país asiàtic. El 2025, Corea del Sud va ser catalogada oficialment com una societat superenvellida: més del 20% de la població tenia 65 anys o més. Actualment, aquesta proporció supera el 21%, amb prop d'11 milions de persones. Les projeccions apunten que el 2050 més del 40% dels habitants pertanyeran a aquesta franja d'edat. A aquesta transformació s'hi suma una taxa de fecunditat de 0,72 fills per dona, una de les més baixes del món. El desequilibri entre població activa i jubilada amenaça la sostenibilitat del sistema de pensions, el mercat laboral i el creixement econòmic.
Mesures que no aborden el problema de fons
La proposta no és un cas aïllat. Entre les mesures que s'han posat sobre la taula també hi ha l'exempció del servei militar obligatori per als homes que tinguin tres fills abans dels 30 anys, com també incentius fiscals per als progenitors. Una altra iniciativa, defensada per diversos legisladors, planteja permetre contractar treballadores domèstiques estrangeres per sota del salari mínim per reduir les despeses familiars.
Les organitzacions feministes i laborals, però, assenyalen que aquestes iniciatives no resolen els obstacles que dificulten tenir fills. Corea del Sud registra jornades laborals molt llargues, una forta desigualtat professional entre homes i dones i importants dificultats per conciliar la vida laboral i familiar. A més, prop de la meitat dels treballadors no arriben a gaudir del permís parental que els correspon legalment. Diverses activistes reclamen que les polítiques públiques se centrin a garantir que la maternitat no perjudiqui les carreres professionals de les dones i que els homes assumeixin una part més gran de les tasques domèstiques i de criança.