Garantir que tots els passatgers dels autobusos interurbans de Catalunya puguin viatjar asseguts i amb el cinturó de seguretat cordat sembla una exigència raonable, especialment després d'un accident amb desenes de ferits. Però convertir aquesta aspiració en realitat té un obstacle de dimensions considerables: caldrien almenys 700 autobusos més i més d'un miler de conductors addicionals. És el càlcul que ha posat sobre la taula el Govern, tot i que altres fonts atribuïdes al Departament de Territori eleven aquestes xifres a entre 800 i un miler de vehicles més. Tot això en el marc d'un debat sobre la seguretat del transport públic que ha agafat embranzida després de l'accident de Fogars de Montclús, al Montseny, i que ha arribat fins al Parlament de Catalunya de la mà de diverses plataformes d'usuaris del Maresme.
La xifra, segons recull el diari Ara, la va exposar el secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat, Manel Nadal, en un acte de l'Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU). "700 autobusos i més de 1.000 conductors. Com es fa això?", es va preguntar Nadal, que va reclamar "reflexionar amb el cap fred i no de manera precipitada" abans de plantejar canvis generals en la normativa. El seu advertiment és especialment significatiu perquè arriba després que la consellera d'Interior, Núria Parlon, obrís la porta a revisar les condicions en què els viatgers poden anar drets als autobusos interurbans i a la possibilitat d'estudiar prohibir persones a peu dret als busos interurbans. Altres fonts atribuïdes al Departament de Territori, segons La Vanguardia, eleven aquesta xifra d'autobusos addicionals que es necessitarien per eliminar els trajectes amb passatgers drets a entre 800 i un miler. La necessitat de millorar la seguretat i les dificultats per garantir prou places assegudes posen en evidència la dimensió d'un problema que a hores d'ara resulta impossible i inviable de resoldre.
Les dades ajuden a entendre la magnitud del repte. Actualment, Catalunya disposa d'uns 1.600 autobusos interurbans, segons les xifres de la Generalitat recollides per l'Ara. Incorporar-ne 700 més suposaria elevar la flota fins als 2.300 vehicles, un increment del 43,8%. A més de comprar o incorporar els autobusos, caldria trobar els conductors necessaris per posar-los en circulació, en un sector que ja denuncia dificultats per cobrir les necessitats actuals.
Un accident amb 83 ferits que reobre el debat
L'origen immediat de la controvèrsia és l'accident del passat 25 d'octubre a Fogars de Montclús, al Vallès Oriental. Un autobús de la companyia Sagalés que cobria la línia entre el Centre d'Informació de Fogars i Santa Fe del Montseny va sortir de la carretera en una zona de revolts i es va precipitar per un terraplè d'uns 20 metres. El sinistre va deixar 83 persones ferides, set de les quals greus, segons el balanç difós pels serveis d'emergències.
Una part dels passatgers viatjava dreta, tot i que no s'ha concretat públicament quants ocupants es trobaven en aquesta situació ni si el vehicle superava l'aforament autoritzat. L'accident va posar el focus en una pràctica habitual en determinades línies interurbanes: transportar persones dempeus, sense la protecció d'un cinturó de seguretat, en vehicles que circulen per carreteres fora de les poblacions.
L'endemà del sinistre, la consellera Parlon va obrir la porta a una revisió de les regles del joc. "Hauríem de veure realment si això no s'ha de canviar", va afirmar. Però la proposta ha topat amb les reticències del sector i amb les dificultats que exposa el mateix Departament de Territori. De fet, Nadal no descarta modificacions puntuals en determinats trajectes. El secretari de Mobilitat considera que es pot estudiar l'obligació de viatjar assegut en algunes línies de muntanya o reduir la velocitat en punts concrets, però rebutja una transformació generalitzada sense haver-ne calculat les conseqüències.
Què diu la normativa sobre viatjar dret a 80 km/h?
La legislació actual permet que determinats autobusos interurbans transportin passatgers drets, sempre que el vehicle estigui homologat per fer-ho i es respecti la capacitat màxima autoritzada. L'article 48.1.b del Reglament general de circulació, modificat el juny del 2026, estableix que els autobusos que transportin persones dempeus perquè tenen autorització per fer-ho no poden superar els 80 quilòmetres per hora fora de poblat, independentment del tipus de via. Aquest mateix límit s'aplica als autobusos que no disposen de cinturons de seguretat.
Per tant, viatjar dret en un autobús interurbà no és necessàriament una infracció, encara que el vehicle circuli per una via ràpida. La qüestió és si aquesta autorització hauria de continuar vigent en trajectes en què una frenada brusca, una col·lisió o una sortida de la carretera poden tenir conseqüències especialment greus per als ocupants que no disposen d'un seient ni d'un sistema de retenció.
Els usuaris del Maresme porten la reivindicació al Parlament
És precisament aquest punt de la normativa el que volen modificar les plataformes d'usuaris del Maresme, que reclamen prohibir els passatgers drets en els autobusos interurbans que circulen per vies ràpides i garantir l'ús del cinturó de seguretat. El debat ja ha fet el salt de les queixes dels passatgers a les institucions. Aquest dijous, representants de diverses plataformes ciutadanes del Maresme es van reunir al Parlament amb els grups de la CUP, ERC, Comuns, Junts, PSC i PP per traslladar-los una proposta de resolució destinada a impulsar canvis legislatius i millores en el servei. La iniciativa està encapçalada per Millorem Bus Baix Maresme, amb el suport del Moviment 807, que agrupa usuaris d'Argentona i Cabrera de Mar, i del Moviment Ciutadà 11.1 i 11.2, vinculat a les línies que connecten Mataró amb Barcelona.
Les entitats denuncien que la saturació dels autobusos s'ha convertit en un problema estructural i que les incidències de Rodalies han agreujat una situació que ja era complicada. Molts passatgers han optat pel transport per carretera davant la manca de fiabilitat del tren, però s'han trobat amb vehicles plens, persones assegudes als passadissos i usuaris que, en hores punta, es queden a les parades perquè ja no hi cap ningú més. "És molt perillós", advertia a l'ACN Gemma Esteve, una de les portaveus de la iniciativa i usuària habitual de la línia e11.1 entre Mataró i Barcelona. Esteve explica que fa quinze anys que utilitza aquest transport i que sempre hi ha vist passatgers drets, però que la situació s'ha agreujat arran dels problemes ferroviaris. Les plataformes asseguren que, en determinades línies i hores punta, més de la meitat dels viatgers han d'anar drets o asseguts als passadissos.
Els representants dels grups parlamentaris s'han compromès a demanar la compareixença de Manel Nadal perquè expliqui les mesures que preveu aplicar el Govern per descongestionar els autobusos del Maresme i concretar com es distribuiran els 21,5 milions d'euros del pla de xoc anunciat per la Generalitat. Les entitats també volen participar en aquesta compareixença i han acordat tornar a reunir-se amb els partits després de les festes de Nadal per comprovar si els compromisos es tradueixen en actuacions concretes.
Més freqüències o passatgers que es queden a les parades?
La reivindicació de les plataformes no es limita a prohibir que els passatgers viatgin drets. També exigeixen incrementar les freqüències, incorporar vehicles articulats de més capacitat i establir mecanismes permanents per controlar l'ocupació dels autobusos i informar els usuaris en temps real. I és aquí on apareix el principal maldecap per al Govern. Si es prohibeix viatjar dret sense augmentar l'oferta, una part dels passatgers que avui poden pujar a l'autobús es quedarien a terra. L'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) ha advertit que una prohibició generalitzada podria acabar traslladant les aglomeracions de l'interior dels vehicles a les parades.
La patronal del sector, FECAV, també defensa que les empreses compleixen la normativa vigent i adverteix que qualsevol canvi que obligui a transportar tots els usuaris asseguts hauria d'anar acompanyat d'un increment substancial de les expedicions. Les operadores recorden, a més, que ja estan assumint reforços per compensar les deficiències del servei ferroviari.
Al Maresme, la Generalitat preveu reforçar diverses connexions abans del 6 de desembre. Entre les actuacions anunciades hi ha set expedicions addicionals per sentit a la línia 618, entre Pineda, Calella, Sant Pol i Barcelona; la creació de la línia 619, que connectarà diverses poblacions de l'Alt Maresme amb l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i Barcelona, i dues freqüències més a primera hora del matí en la connexió entre Tordera, Blanes i la capital catalana.
En el cas concret de Fogars de Montclús, Territori ja ha optat per una solució específica: substituir l'autobús de gran capacitat que feia el recorregut per dos vehicles més petits que circularan conjuntament, mantenint les freqüències i adaptant el servei a les característiques de la carretera de muntanya.