La tupina és un d'aquells secrets culinaris que semblen trets d'una altra època, però que en realitat amaguen una saviesa ancestral sobre la cuina d'aprofitament catalana. Es tracta d'una preparació que enfonsa les seves arrels en els costums rurals, quan la matança del porc marcava un moment clau de l'any i era necessari conservar la carn durant mesos sense refrigeradors ni congeladors. Aquest mètode, nascut de la necessitat, s'ha convertit avui en una autèntica joia gastronòmica que reivindica el valor del temps, la paciència i el respecte pels ingredients.
La tupina, el secret antic de la cuina d'aprofitament catalana
El terme “tupina” prové del recipient de fang, el tupí, on tradicionalment s'elaborava. Dins d'aquest recipient màgic, els trossos de llonganissa, costella i llom de porc es cuinen lentament en oli d'oliva verge extra, a foc molt suau, fins que queden tendres, sucosos i plens de sabor. Aquesta calor pausada permet que la carn es confiti a poc a poc, alliberant els seus sucs i adquirint una textura melosa, gairebé impossible d'aconseguir amb mètodes més ràpids. Un cop llest, es deixa reposar i es conserva completament coberta pel mateix oli de cocció, cosa que la protegeix de l'aire i permet mantenir-la durant mesos en un lloc fresc i sec o a la nevera.
El compte d'Instagram @degal·la, especialitzat a rescatar joies del receptari català, ha compartit recentment un vídeo en què mostra aquest procés tradicional amb detall. S'hi explica com la tupina no només servia com a mètode de conservació, sinó també com una forma de cuina sostenible i d'aprofitament, on res no es malbaratava i tot tenia la seva funció. El resultat és una carn gustosa, tendra i natural, que encarna a la perfecció aquesta connexió entre el producte local i la memòria gastronòmica de les generacions passades.
Dins d'aquest recipient, els trossos de llonganissa, costella i llom de porc es cuinen lentament en oli d'oliva verge extra
Un cop preparada, la tupina es converteix en una base deliciosa per acompanyar plats tradicionals, com una bona samfaina, arrossos, llegums, patates o fins i tot una truita casolana. La seva versatilitat la fa ideal tant per a un dinar senzill com per a un festí de diumenge. A les cases de la província de Lleida, així com a la Franja d'Aragó i algunes comarques valencianes, era costum obrir el tupí quan arribaven convidats, i el seu aroma a carn confitada omplia la cuina d'un perfum càlid i familiar.
Avui, redescobrir la tupina és reconnectar amb una part de la identitat gastronòmica catalana, amb una manera d'entendre la cuina en què el temps, la terra i el respecte pels aliments són els veritables protagonistes. Un llegat que demostra que, de vegades, els secrets més antics continuen sent els més saborosos.