El Teatre Poliorama acull l’estrena de Perfectes desconeguts, la primera adaptació teatral en català del fenomen internacional creat pel cineasta italià Paolo Genovese. Dirigida per David Selvas i amb dramatúrgia de Llàtzer Garcia, l’espectacle es podrà veure a Barcelona del 13 de març al 26 d’abril i compta amb un repartiment format per Eduard Farelo, Marta Bayarri, Biel Duran, Vanessa Segura, Cristian Valencia, Júlia Molins i Albert Prat.
L’obra parteix d’una premissa senzilla, però explosiva: durant un sopar entre amics que fa anys que es coneixen, algú proposa un joc aparentment innocent. Tots deixen els mòbils sobre la taula i decideixen compartir en veu alta qualsevol missatge o notificació que arribi al llarg de la vetllada. El que comença com una broma es transforma progressivament en una autèntica “bomba de rellotgeria” que posa al descobert secrets, mentides i tensions amagades entre els assistents.
Segons Selvas, la història funciona perquè apel·la directament a una realitat que qualsevol espectador pot reconèixer. “És un joc que tots podríem fer, sabent que allò que portem a la butxaca pot fer saltar pels aires les relacions de parella, familiars o d’amistat”, ha explicat el director. El muntatge parteix de la idea que totes les persones tenen tres vides: una de pública, una de privada i una de secreta, i explora com aquestes fronteres es difuminen en l’era digital.
Entre la comèdia i la tragèdia, Perfectes desconeguts reflexiona sobre la dependència tecnològica, la fidelitat, els autoenganys i la distància entre la imatge que projectem i el que realment som. Tot i que els personatges travessen moments incòmodes i dolorosos, el to general de la funció manté el ritme i els mecanismes de la comèdia, amb un cert flirteig amb el vodevil.
Una adaptació amb mirada catalana
La versió teatral no trasllada literalment el guió de la pel·lícula original. Llàtzer Garcia n’ha fet una adaptació per acostar-la a la realitat catalana actual. Entre altres canvis, s’han aprofundit els personatges femenins i s’ha revisat el tractament de la masculinitat i dels rols de gènere. “Volíem allunyar-nos d’algunes inèrcies més conservadores del text original i apropar-lo als models de parella i de societat que tenim avui”, ha explicat el dramaturg.
També s’han actualitzat els referents tecnològics. A l’escenari apareixen elements habituals del dia a dia digital, com els grups de WhatsApp o la xarxa social Instagram, i alguns dels secrets que es revelen durant el sopar s’han modificat per ampliar el focus més enllà de les relacions sexoafectives.
Una altra diferència respecte a la història original és la configuració del grup d’amics. Si a la versió inicial el sopar reunia principalment els homes amb les seves parelles, la proposta catalana presenta un grup més equilibrat i mixt, en què el joc no enfronta directament els dos sexes.
Set personatges en crisi
L’obra reuneix tres parelles heterosexuals i un amic que arriba sol al sopar perquè, segons diu, la seva nova parella està malalta. Tots arrosseguen conflictes personals que acabaran sortint a la llum. Entre ells hi ha una parella jove a punt de tenir un fill, dos advocats que conviuen amb la sogra i amaguen secrets importants i un amfitrió que aparenta tenir la vida resolta, però que emocionalment es troba en crisi.
Eduard Farelo interpreta aquest últim personatge: un home d’uns cinquanta anys que ha construït una carrera professional i familiar sòlida, però que revela fragilitats inesperades. “És un gran artifici teatral en què els actors ens anem passant la pilota constantment. Els personatges ho passen malament, però el públic s’ho passa molt bé”, ha explicat l’actor.
Per la seva banda, Marta Bayarri dona vida a la seva parella, una psicòloga que viu amb la sensació que la seva vida se li escapa de les mans i que evita afrontar-ho fins que el joc del sopar la posa contra les cordes. L’actriu assegura que una de les claus de l’espectacle és la identificació del públic amb les situacions que es despleguen a escena.
Amb més de 25 adaptacions internacionals i nombrosos remakes cinematogràfics, la història ideada per Paolo Genovese s’ha convertit en un fenomen global. La versió de David Selvas al Teatre Poliorama busca traslladar aquest èxit a l’escenari amb una mirada contemporània i propera al públic català.