Cava o xampany? Aquesta és una pregunta que es fan moltes persones en moltíssimes més ocasions de les que ens podem imaginar. A l'hora de decidir per una o per l'altra, les raons també són variades. Des de l'origen, fins al preu, passant per molts altres motius tant objectius com subjectius. Però hi ha una raó en concret que està per sobre de totes elles, el concepte que tenim de cada ampolla en general.
Cava o xampany: aquesta és la gran qüestió
Des del seu restaurant a Granada, Walter Geanfrancisco ens regala una anàlisi juntament amb una reflexió profunda sobre aquest tema que, amb el Nadal i les seves reunions ja a tocar, torna a posar-se sobre la taula juntament amb les copes. A les seves xarxes socials ha tingut un gran impacte —igual que molts altres dels materials que penja— i és que pot ser que amb els seus arguments acabi, per una vegada, aquesta eterna discussió. Més enllà del raïm, la procedència o de la tècnica amb què elabora cadascuna d'aquestes begudes, aquest restaurador se centra en el que simbolitza cadascuna d'elles, en la percepció que tenim i en el que ens fan sentir.
“El xampany és la beguda de les grans victòries, de l’èxit absolut, dels brindis immortals i de les celebracions que pretenen tocar l’eternitat”. Per això és present en els premis de Fórmula 1, en els casaments, en els aniversaris rodons i en tots aquells moments en què no només cal celebrar, sinó també aparentar, malgastar i tirar la casa per la finestra.
El xampany és la beguda de les grans victòries, de l'èxit absolut, dels brindis immortals i de les celebracions que pretenen tocar l'eternitat
Això és perquè Geanfrancisco ho té clar: “Com tot el que va néixer per representar el luxe, costa més del que val i els agrada presumir del preu”. Passa amb les bosses de marca com Chanel o Dior, amb els vins de cellers centenaris, amb les cremes que prometen allò inabastable i amb els restaurants que són més postureig que gastronomia. Aquesta idea que allò car és millor és tan errònia com etern el seu poder. La marca té un preu i ja s'encarrega el complex engranatge del màrqueting que així sigui.
“El secret del cava és que no pretén ser francès”. Tal com diu el restaurador, “el cava vol ser sobretaula amb amics, busca acompanyar i quan el necessites, com els bons amics, sempre hi és”. La raó és que, quan es treuen les formalitats, la corbata i els talons, és quan ens sentim més a gust, més nosaltres i quan arriben aquells records que guardem per sempre. “El cava és directe i és l'única beguda capaç de plantar-se davant del xampany i xiuxiuejar-li la frase més venjativa i sexy alhora: rei, no ets imprescindible”. Estàs d'acord amb Geanfrancisco? Doncs et dona un últim consell: “Sigui quina sigui la teva elecció, serveix-lo entre 6 i 8 graus i gaudeix-lo a petits glops, no d'un trago”. Ja només queda brindar i celebrar.