Al món de la gastronomia mediterrània, poques receptes desperten tant afecte com el gaspatxo. Refrescant, nutritiu i ple de sabor, aquest clàssic andalús s'ha convertit en un imprescindible dels mesos càlids. Tanmateix, aconseguir un gaspatxo veritablement perfecte no sempre és tan senzill com sembla: no n'hi ha prou amb triturar verdures i refredar. Per això, el cuiner i creador de contingut @bruno_gimeno ha volgut compartir en el seu compte d'Instagram un vídeo en el qual revela, pas a pas, els seus trucs per aconseguir un gaspatxo de campionat.
Trucs per aconseguir el gaspatxo perfecte
El millor és que no es tracta de tècniques complicades, sinó de petits detalls que marquen una gran diferència en el resultat final.
Tomàquet de qualitat i madur
El seu primer consell és tan simple com contundent: escollir un bon tomàquet i que sigui ben madur. El tomàquet és l'ànima del gaspatxo, i si la base no és excel·lent, el plat mai no assolirà el seu màxim potencial. Bruno explica que la dolçor natural, la textura carnosa i la intensitat de sabor d'un tomàquet madur són clau per aconseguir un gaspatxo equilibrat i ple de matisos.
El tomàquet és l'ànima del gaspatxo
Proporció de tomàquet
El segon truc trenca amb una pràctica habitual a moltes cuines: utilitzar molt més tomàquet que la resta d'ingredients. Com a exemple, ell proposa una proporció molt concreta: per a 3 quilos de tomàquet, afegir només mig pebrot, mig cogombre, mig gra d'all, un quart de ceba i molt poc pa. D'aquesta forma, el sabor del tomàquet no es veu emmascarat per la resta de verdures, i la textura final és molt més sedosa.
Macerar els ingredients
El tercer pas és un dels més sorprenents i, segons Bruno, un dels que més transforma el sabor: deixar macerar tots els ingredients tallats una nit sencera amb vinagre, oli i sal. Aquest repòs prolongat fa que les verdures alliberin els seus sucs, s'integrin els sabors i s'aconsegueixi una base molt més intensa abans de passar per la batedora.
Tipus de vinagre
Quant al vinagre, Bruno és clar: millor de poma que de vi. Aporta un toc àcid més suau i afruitat, que equilibra la frescor del gaspatxo sense robar protagonisme al tomàquet.
Toc de comí
Un altre matís que afegeix és una mica de comí, un ingredient que, en petites quantitats, aporta un fons aromàtic subtil però inconfusible.
Moment de triturar
El toc final arriba en el moment de triturar. Una vegada que el gaspatxo està pràcticament fet, i sense aturar la màquina, Bruno incorpora un bon raig d'oli d'oliva verge extra. Aquest pas, que sembla mínim, és crucial per emulsionar el gaspatxo i donar-li aquesta textura vellutada i brillant que tant s'aprecia als millors restaurants.
Els trucs de Bruno Gimeno no només ensenyen a preparar un gaspatxo més saborós, sinó que reivindiquen la importància dels detalls: triar bé els ingredients, cuidar les proporcions, respectar els temps de maceració i cuidar l'emulsionat final.