Als anys vuitanta, una autèntica revolució va arribar als congeladors espanyols. Noms com Frigopie, Calippo, Dràcula, Twister o Frigodedo van passar a formar part de l'imaginari col·lectiu de generacions senceres. Darrere de molts d'aquests èxits hi havia Joan Viñallonga, un desenvolupador de producte clau en l'empresa Frigo, que va dedicar la seva vida professional al món dels gelats. Cada un d'aquests productes va suposar no només un impacte comercial, sinó també un repte tècnic considerable, especialment quan van començar a introduir-se ingredients poc habituals en aquell moment, com la cobertura de xocolata.
El problema que gairebé va fer fracassar el Magnum
Un dels casos més emblemàtics ha estat el del gelat Frac, considerat l'antecessor directe del Magnum, avui un clàssic internacional. A simple vista, el Frac semblava un producte senzill: gelat de nata recobert de xocolata. Tanmateix, el seu desenvolupament va ser un dels més complexos als quals es va enfrontar l'equip de Frigo. El principal obstacle tècnic va sorgir amb l'ingredient estrella: la xocolata exterior. Com ha relatat Viñallonga en una entrevista recent amb el divulgador Miguel A. Lurueña, conegut a xarxes com Gominolas de Petróleo, van passar dies sense aconseguir que la xocolata s'adherís correctament al gelat.
El problema, aparentment trivial, tenia la seva explicació en la mateixa naturalesa del producte. Les fàbriques de xocolata, com explica Viñallonga, “odien l'aigua i la humitat”, mentre que el gelat, per definició, conté molta aigua. Això feia molt complicat aconseguir una cobertura uniforme i estable. Davant de la impossibilitat d'avançar, Viñallonga va decidir prendre una decisió arriscada que, en aquell moment, anava contra les normes internes de l'empresa.
El problema tenia la seva explicació en la mateixa naturalesa del producte
El que va fer va ser contactar directament amb el proveïdor de xocolata i, de manera informal, el va convidar a visitar la fàbrica per observar de prop el procés. Allò estava estrictament prohibit: cap agent extern no podia accedir a les instal·lacions de Frigo. Tot i això, a primera hora del matí, van encendre la maquinària davant el tècnic del proveïdor i, en veure el procés, la causa de l'error va quedar clara a l'instant.
Segons recorda Viñallonga, l'equip estava entossudit a utilitzar una capa de xocolata tan fina com sigui possible, amb partícules extremadament petites. Però el que necessitaven, precisament, eren micres una mica majors, que poguessin adherir-se a les diminutes bombolles d'aire del gelat. Aquell petit ajustament va ser clau perquè el projecte tirés endavant. Gràcies a aquesta “relliscada” amb final feliç, avui el Frac i el seu hereu, el Magnum, continuen sent productes estrella. No és estrany que Viñallonga confessi que el Frac és, de tots els gelats que va ajudar a crear, el que més afecte li desperta.