Els condiments tenen un poder enorme a la cuina. Per exemple, unes verdures rostides sense més ni més poden resultar planes, avorrides i poc apetitoses, però… les mateixes verdures amb un bon amaniment, unes herbes aromàtiques o una barreja d'espècies ben pensada es converteixen en un plat que ve de gust repetir. Aquest toc final no només dona sabor, també canvia l'experiència i aconsegueix que una cosa senzilla sembli especial. I no tot són pebre i orenga. En els últims anys, han anat guanyant terreny barreges casolanes que aporten color, aroma i, de passada, un petit plus saludable. Una d'elles és l'anomenada sal daurada, un condiment poc conegut que tenyeix els plats de groc intens i que s'ha colat en la conversa sobre inflamació i cuina a parts iguals. No la trobaràs com a tal al lineal del súper, però és tan fàcil de preparar a casa que, quan la proves, voldràs tenir-ne sempre un pot al rebost.
Què és exactament la sal daurada
La sal daurada és, en essència, una sal aromatitzada i acolorida de forma natural. Part de sal marina o sal grossa combinada amb cúrcuma, llinosa i herbes seques que poden ser orenga i llorer o les que més t'agradin.
Ingredients:
- 4 cullerades de sal marina o sal grossa
- 2 culleradetes de cúrcuma en pols
- 2 cullerades de llinosa molta
- 1 culleradeta d'alfàbrega seca
- 1 fulla de llorer seca (o un tros si és gran)
Preparació:
Tan senzill com triturar-ho tot junt fins a obtenir un pols fi, de color groc daurat, amb aroma especiat i un toc herbaci. Un cop la proves ja podràs ajustar cada ingredient perquè quedi al teu gust o afegir-ne alguns més per a plats concrets. Es pot guardar en un pot com el que tens de la resta d'espècies i tenir-la a mà quan la necessitis. Això sí, recorda que la cúrcuma perd color i aroma amb el temps, així que millor fer tandes petites i renovar-les cada poques setmanes. I molt important: tot i que porti cúrcuma i llinosa, segueix sent sal, així que cal fer-la servir amb moderació, sobretot si tens la tensió alta o necessites vigilar el sodi. El saler ha de tenir el mateix pes que si fos sal comuna
La sal daurada funciona especialment bé com a toc final, més que per cuinar llargues hores
En quins plats utilitzar-la
La sal daurada funciona especialment bé com a toc final, més que per cuinar llargues hores. Afegir-la al final fa que conservi millor el seu aroma, el seu color i aquest punt “diferent”. Queda de meravella sobre verdures rostides (carabassa, moniato, coliflor, pastanaga…), patates, pollastre al forn o a la planxa, peixos blancs o com a toc final a una crema de verdures. Pensa-hi com una forma d'usar més espècies i menys salses pesades. Canvia l'aspecte del plat, li dona un aire lleugerament exòtic i ajuda a reduir la dependència de la sal blanca de sempre.
El cognom de “condiment antiinflamatori” li ve, sobretot, per la cúrcuma. Aquesta arrel, molt usada en la cuina índia, conté curcumina, un compost al qual s'atribueixen propietats antioxidants i antiinflamatòries en estudis de laboratori i en alguns treballs en humans. El lli, per la seva banda, aporta fibra i àcids grassos omega-3 d'origen vegetal, que també s'han relacionat amb una millor salut cardiovascular i digestiva. La inflamació es treballa en conjunt, no amb un sol ingredient. Però si tires sal igualment, triar una barreja que aporti color, aroma i un petit plus nutricional pot ser una manera senzilla de sumar. Al final, la sal daurada no és una poció miraculosa, però sí un recordatori bonic que cuidar el que mengem, també passa per gaudir dels detalls: un polsim que tenyeix el plat de daurat i t'anima a cuinar amb una mica més d'intenció.