A Catalunya, parlar de ratafia és parlar de tradició, herència i cultura líquida. Aquest licor dolç, aromàtic i ple de matisos, elaborat a partir d'una barreja d'herbes, espècies i fruites macerades en aiguardent, ha acompanyat durant generacions les sobretaules familiars i les celebracions populars. Encara que avui dia es pot comprar a qualsevol botiga, cada casa que l'ha preparat guarda un secret: la seva pròpia recepta, passada de mares a filles, d'avis a nets. En un recent vídeo d'Instagram del compte @hortdebutxaca, la protagonista és Mercè, una experta en ratafia, que comparteix amb entusiasme el pas a pas per elaborar tres litres d'aquest licor de forma casolana. I ho fa amb una llista d'ingredients que sembla gairebé màgica per la seva varietat i riquesa, una autèntica mostra del patrimoni natural català.
Com fer ratafia casolana
El procés comença de forma senzilla: es col·loquen en un recipient els tres litres d'anís, juntament amb un vas de sucre blanc i un altre de sucre morè, que aportaran dolçor i equilibri al resultat final. A aquesta base se li sumen les pells de taronja i llimona, que donen un toc cítric i fresc, i a continuació, una impressionant col·lecció d'herbes aromàtiques. La llista que enumera Mercè és extensa i fascinant: des del llorer i la Maria Lluïsa fins a la camamilla de Maó, passant per l'herba de Sant Joan, el romaní, la sàlvia, l'espígol, la melissa, la ruda, l'orenga o la dent de lleó. Cada planta aporta un matís diferent, creant una simfonia d'aromes que és l'essència mateixa de la ratafia.
Parlar de ratafia és parlar de tradició, herència i cultura líquida
A aquesta primera barreja se li afegeix la fruita: una pinya verda tallada a trossos, que aporta frescor tropical, i nous verdes partides per la meitat, essencials per aconseguir el característic color fosc i el sabor lleugerament amarg de la beguda. Després arriben les espècies, amb la canyella, la nou moscada, el clau, el cafè, la regalèssia, el cardamom, l'anís estrellat o el gingebre, entre moltes d'altres. És en aquest punt on la recepta es converteix en un veritable ritual, perquè la combinació exacta i la quantitat de cada ingredient és el que distingeix una ratafia casolana de l'altra. Per tancar, s'afegeixen unes cireres i, si es desitja, alguna fruita addicional per donar-li un segell personal.
Una vegada reunits tots els elements, només queda barrejar bé i tapar el recipient, que es deixarà reposar durant 40 dies perquè la maceració faci la seva màgia. Durant aquest temps, els sabors s'entrellacen, l'alcohol extreu els olis essencials de les plantes i les fruites, i la ratafia va prenent el caràcter únic que la fa inconfusible. Al cap de les setmanes, es filtra i s'embotella, llesta per compartir en bona companyia.