Parlar de l'ensaïmada mallorquina és parlar d'una d'aquestes temptacions que semblen impossibles de resistir. La seva forma en espiral i la seva textura lleugera no són només trets estètics, sinó símbols d'una tradició que ha convertit aquest dolç en una autèntica icona de la gastronomia de Mallorca. Lluny de ser una simple massa, és un producte carregat d'història i de significats que han acompanyat a generacions d'illencs en celebracions i moments quotidians. Fins i tot el seu nom té arrels curioses: procedeix de la paraula catalana “saïm”, que fa referència a la seu de porc, ingredient fonamental de la recepta original.
Com fer una ensaïmada a casa
Encara que alguns afirmen que els seus orígens podrien remuntar-se a la influència àrab, la veritat és que els primers registres escrits daten dels segles XVII i XVIII. Amb el temps, l'ensaïmada es va consolidar com un símbol festiu i religiós, un dolç que no només endolcia el paladar, sinó que també representava la continuïtat i l'eternitat gràcies a la seva característica forma enroscada. La seva elaboració és relativament senzilla, però exigeix paciència i mim: la massa ha de quedar finíssima, gairebé com una teranyina, per poder enrotllar-se amb elegància i donar lloc a aquest aspecte tan reconeixible.
Els ingredients bàsics amb prou feines varien: farina, sucre, ous, llevat, aigua i, per als qui busquen l'autenticitat més pura, llard o seu de porc. Després d'un llarg repòs i fermentació, la massa adquireix aquest airejat que la distingeix. Una vegada daurada al forn, es corona amb un generós espolvoreig de sucre llustre, convertint-se en la versió més tradicional i reconeixible d'aquest dolç mallorquí. Però el pas del temps i la creativitat dels rebosters han fet que avui puguem gaudir-ne de múltiples formes.
Entre les versions més populars està la farcida de cabell d'àngel, que afegeix una dolçor extra i una textura suau al conjunt. També destaca l'ensaïmada salada, amb sobrassada com a protagonista, unint l'esponjositat de la massa amb el sabor intens i lleugerament picant d'aquest embotit tan característic de les Balears. A més, no falten les versions modernes, amb farcits de crema pastissera, nata batuda o xocolata, pensades per als qui busquen una experiència més contemporània sense renunciar a l'essència original.
El pas del temps i la creativitat dels rebosters han fet que avui puguem gaudir-ne de múltiples formes
El cas és que l'ensaïmada no només són unes postres: és un gest social. A Mallorca, continua sent habitual compartir-la en esmorzars i berenars, com a excusa per reunir-se i gaudir de la conversa. Hi ha qui la prefereix tot just sortida del forn, tendra i càlida, i qui aposta per aquesta textura cruixent que s'aconsegueix en deixar-la reposar. Sigui quina sigui l'elecció, tots coincideixen en el mateix: poques coses evoquen tant la identitat de l'illa com una ensaïmada. Perquè més que un dolç, és una experiència que es grava en la memòria i que, una vegada provada, resulta impossible d'oblidar.