Poques espècies desperten tant de misteri com la nou moscada, aquesta que fem servir en el puré de patates, en els nyoquis o fins i tot en postres i còctels, sense saber gairebé d'on ve. En realitat, la història darrere d'aquest condiment tan aromàtic és fascinant. El compte d'Instagram @derechoviejo_ ens recorda una dada que sorprèn molts: la nou moscada no és una nou. Prové de l'arbre Myristica, un arbre tropical de fulles brillants i flors petites que dona uns fruits vermellosos d'aspecte exòtic. Dins d'aquests fruits s'amaga la veritable joia: una llavor marró que, en assecar-se, es converteix en l'espècia que tots coneixem.
Com es diu l'arbre de la nou moscada?
Aquest fruit, però, guarda un doble tresor. La llavor és la nou moscada, però abans d'arribar-hi hi ha una capa vermellosa que l'envolta com si fos un vel de seda. Aquesta capa rep el nom de macís, i tot i que molts la ignoren, també és una espècia molt apreciada i, de fet, més cotitzada que la mateixa nou moscada. El seu gust és més delicat, més floral i lleugerament dolç, i en l'alta gastronomia s'utilitza per donar matisos elegants a salses, cremes o fins i tot licors.
El macís és una part encara més apreciada i cotitzada que la nou moscada
L'arbre Myristica fragrans, originari de les illes Moluques, a Indonèsia, pot assolir més de deu metres d'alçada i va ser durant segles el centre d'una guerra comercial. Portuguesos, holandesos i anglesos se'n van disputar el control, perquè al segle XVII la nou moscada valia el seu pes en or. No només per la seva aroma, sinó perquè es creia que tenia propietats curatives i afrodisíaques. De fet, a l'edat mitjana s'usava per fer perfums, ungüents i fins i tot com a amulet contra malalties.
Avui, la nou moscada continua sent un ingredient essencial en moltes cuines del món. A Europa l'associem amb plats d'hivern i salses cremoses com la beixamel, mentre que a Àsia s'usa en mescles d'espècies com el garam masala o el curri. El seu aroma càlid i lleugerament dolç la fa única, però també potent: n'hi ha prou amb un pessic per transformar un plat.
El més curiós és que tant la nou moscada com el macís provenen del mateix fruit, una autèntica meravella botànica que combina força i subtilesa en un sol origen. Així que la pròxima vegada que ratllis una mica sobre els teus nyoquis o el teu puré, recorda que el que tens entre mans no és una simple espècia: és el resultat de segles d'història, comerç i cultura, nascut d'un arbre tropical que, amb els seus fruits vermells i el seu cor perfumat, continua conquerint paladars a tot el món.
Tampoc podem oblidar que tant la nou moscada com el macís s'han d'utilitzar amb moderació. Tot i que el seu aroma és irresistible, en grans quantitats poden resultar tòxiques a causa d'un compost anomenat miristicina, present de manera natural a la llavor. Per això, els grans xefs i pastissers sempre insisteixen a ratllar-la al moment i en petites dosis, per aprofitar al màxim el seu perfum sense alterar l'equilibri del plat. Un simple toc n'hi ha prou per omplir de calidesa una crema, un guisat o unes postres. Un petit fruit amb una història immensa i un poder aromàtic que continua sent, encara avui, un dels secrets més ben guardats de la cuina.