Li tenim afecte perquè està bona, és barata i combina amb tot, però la veritat és que abusem una mica de la patata. Està en tot: a la truita, a qualsevol guarnició ràpida, als guisats, al puré, a l'amanida russa i un llarg etcètera. I clar, per molt bona que estigui, acaba dominant el menú sense adonar-nos-en. Per això treure-la d'alguna recepta clàssica no només és possible, pot ser fins i tot una bona idea. I si hi ha un lloc on la patata sembla intocable, és a l'amanida russa.
Adeu a l'amanida russa clàssica: una nova versió increïble
Fins avui. Perquè aquesta versió amb cigrons no és una drecera estranya ni una opció trista per a qui diu que la patata engreixa molt. És una alternativa lleugera, saborosa, amb més proteïna vegetal i més fibra. I el millor és que continua tenint el gust d'amanida russa, però amb un plus de frescor i una mica més de cos.
Segur que els cigrons no eren la primera opció quan pensem a substituir la patata, però en aquesta recepta combinen molt millor del que imagines. Per començar, els cigrons aporten molta més proteïna que la patata, la qual cosa fa que aquesta versió sigui més contundent i més completa nutricionalment. Tenen també fibra, ferro, potassi, i una textura ferma que aguanta bé en fred sense desfer-se. Si els utilitzes cuits de pot (ben esbandits, això sí), tens mig camí fet en cinc minuts.
Els clàssics mereixen un respecte, però també donar-los una volta amb la qual sorprendre i crear plats molt més rics nutricionalment
A més, els cigrons tenen aquest punt mantegós quan els piques lleugerament que recorda al de la patata cuita, però sense quedar tan pesada ni tan dolça. És a dir, no trobes a faltar la patata, i el cos t'ho agraeix.
No té més misteri que la clàssica. Es tracta d'aixafar els cigrons lleugerament amb una forquilla, només una mica perquè es barregin millor amb la resta d'ingredients, però sense convertir-los en hummus. Després se li afegeixen verdures al gust com la pastanaga ratllada, cogombrets en vinagre, pebrot vermell, ou, tonyina, blat de moro i el que tinguis per la nevera. Aquí val improvisar. Per lligar la barreja, pots utilitzar iogurt (natural o vegetal), una mica de mostassa, oli d'oliva, suc de llimona i sal. O, per què no, la clàssica maionesa, que tampoc no volem canviar la recepta de forma radical. Al final, es tracta de donar-li una volta a allò de sempre sense renunciar al sabor. I de passada, treure-li una mica de protagonisme a la patata, que bastant treballa ja entre setmana.