Tal dia com avui de l’any 1659, fa 366 anys, a Ciutat de Mèxic (llavors capital del virregnat hispànic de Nova Espanya), la Inquisició hispànica executava William Lamport, que havia estat acusat i condemnat a mort per heretgia i pràctiques diabòliques. Lamport, que havia arribat a Mèxic el 1640 com a espia del comte-duc d’Olivares —primer ministre de la monarquia hispànica— per a informar sobre la trama de corrupció que afectava l’Administració virregnal de Nova Espanya, es va relacionar ràpidament amb les oligarquies colonials i va elaborar i posar en pràctica el seu pla: es va fer passar per fill il·legítim del rei hispànic Felip IV i va reunir un grup important d’autoritats colonials disposades a proclamar la independència de Mèxic i a coronar-lo rei del nou Estat resultant (1642).

William Lamport venia d’una vida atzarosa. Havia nascut cap al 1610 a Wexford, a la Irlanda ocupada per Anglaterra, i en una família de la petita noblesa arruïnada per la seva participació en la lluita contra la dominació anglesa. Lamport va començar els seus estudis a Londres, però va ser perseguit per les seves idees i va fugir enrolat en un vaixell corsari. Després d’una curta etapa dedicat a la pirateria i d’un rocambolesc naufragi, va fer cap a Galícia, on va aconseguir entrar al servei de l’Administració hispànica i acabar els seus estudis amb brillants qualificacions. Tot seguit s’allistaria a l’exèrcit hispànic i participaria en diverses batalles de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) fins que va entrar al servei del primer ministre, el comte-duc d’Olivares, com a guàrdia de corps i com a conseller.

El pla de Lamport es va produir en un moment de crisi i descomposició de l’Imperi hispànic i estava clarament inspirat en altres processos similars que s’havien produït durant els dos anys anteriors: la revolució independentista catalana de Pau Claris (1640), la portuguesa de Joan de Bragança (1640) i l'andalusa del duc de Medina-Sidonia (1641). I, juntament amb aquests, inspiraria altres processos que es produirien durant els anys següents dins els mateixos dominis hispànics: la revolució napolitana de Tommaso Aniello (1647) i la siciliana de Giuseppe d’Alessi (1647). Aquell pla va ser desarticulat abans d’executar-se per la delació d’un col·laborador de Lamport —el militar hispànic Felipe Méndez. No obstant això, se’l considera precursor d’una independència mexicana que no es produiria fins un segle i mig després (1821).