Poques coses representen millor l'essència gastronòmica de Catalunya que un bon esmorzar de forquilla. No és només un àpat, és gairebé un ritual que barreja tradició, producte i una forma molt concreta d'entendre la cuina. En un moment en què molts busquen propostes ràpides, hi ha qui segueix reivindicant aquests espais on el temps s'atura. És precisament el que ha trobat Arnau París en una de les seves últimes rutes.
I és que, quan algú que viu la cuina de prop se sorprèn, sol ser per alguna cosa autèntica. I és que avui dia, aquestes meravelles solen estar molt amagades, massa.
Cal Miliu, un clàssic que no falla
Arnau París, conegut per la seva feina a ‘Cuines Pim Pam’ i pel seu projecte ‘Bars de Carretera’, ha fet parada a Rajadell per descobrir Cal Miliu. Així doncs, el xef no ha dubtat a definir-lo com un lloc “amb molts anys d’història, molta cuina i de parada obligatòria”.
No és un restaurant modern ni busca ser-ho. El seu valor rau en la tradició, en el respecte per la cuina catalana de sempre i en una proposta que no necessita reinventar-se per funcionar. Cal Miliu s'ha consolidat com un d'aquests temples on el producte mana i on cada plat té sentit dins d'una cultura gastronòmica molt arrelada.
L'esmorzar de forquilla que marca la diferència
L'experiència d'Arnau París al local arrenca amb un clàssic que ho diu tot com ho és una torrada de grans dimensions, amb all, tomàquet i un bon raig d'oli. Un producte que mai pot fallar en el menjar català.
Un gest senzill, però que resumeix perfectament la filosofia del lloc. Així doncs, la qualitat del pa, de l'oli i del tomàquet és el que marca la diferència. El mateix xef fa broma amb la mida: “Quan veig aquestes torrades penso, Arnau, avui ja no menges”. A partir d'aquí, l'esmorzar de forquilla desplega tot el seu potencial, amb plats contundents pensats per començar el dia amb energia.
En aquest tipus de locals no hi ha artificis ni presentacions innecessàries. L'important és el sabor, la quantitat i l'autenticitat. En el fons, Cal Miliu representa una cosa que cada vegada es valora més: la cuina de sempre, ben feta. Perquè en una època de tendències i fusions, tornar al bàsic pot ser, precisament, el més especial.