Quan fa calor, encendre el forn o passar gaire estona davant dels fogons no acostuma a venir de gust. Aquesta sopa freda de pa, tomàquet i verdures recupera una manera tradicional d’aprofitar ingredients senzills i convertir-los en un àpat refrescant, econòmic i ple de sabor. La recepta recorda el gest català de sucar el pa amb tomàquet, però el transforma en una crema lleugera que es pot preparar amb antelació. Només calen tomàquets madurs, pa del dia anterior, pebrot, cogombre, ceba, oli d’oliva, vinagre, sal i una mica d’aigua freda.
Estem parlant d'un plat molt agradable per a les nits més càlides de l'any
El pa del dia anterior dona cos sense necessitat d’afegir nata
Per preparar quatre racions calen aproximadament sis tomàquets ben madurs, una llesca gruixuda de pa de pagès del dia anterior, mig pebrot verd, mig cogombre, un tros petit de ceba tendra, quatre cullerades d’oli d’oliva verge extra, una cullerada de vinagre, sal i uns 150 mil·lilitres d’aigua freda. Les quantitats es poden adaptar fàcilment segons la textura desitjada i la dolçor dels tomàquets.
Primer s’ha de posar el pa en un bol amb una mica d’aigua perquè s’estovi. No cal deixar-lo completament xop, només prou tendre perquè es pugui triturar. Mentrestant, es renten els tomàquets, es tallen a trossos i es col·loquen al got de la batedora. Si tenen la pell molt gruixuda, es poden escaldar durant uns segons i pelar, tot i que no és imprescindible si després es cola la sopa.
S’hi afegeixen el pebrot verd sense llavors, el cogombre pelat parcialment i la ceba. És millor començar amb poca ceba, perquè en cru pot dominar fàcilment tota la preparació. També s’incorpora el pa escorregut, una mica de sal, el vinagre i la meitat de l’aigua. Tot seguit, es tritura fins a obtenir una crema homogènia i sense trossos visibles.
L’oli s’ha d’incorporar al final perquè la sopa quedi més sedosa
Quan les verdures ja estiguin completament triturades, s’hi afegeix l’oli d’oliva a poc a poc mentre la batedora continua funcionant. Aquest pas ajuda a emulsionar la sopa i li dona una textura més fina, brillant i agradable. Després es pot ajustar la densitat incorporant la resta de l’aigua freda, sempre gradualment, perquè no quedi excessivament líquida.
La sopa es pot passar per un colador fi si es busca un acabat més delicat, però també es pot deixar tal com està per conservar tota la fibra. Abans de servir-la, convé guardar-la a la nevera durant almenys dues hores. El repòs permet que el pa absorbeixi els sabors, que les verdures s’integrin i que l’acidesa del vinagre quedi més equilibrada.
La realitat és que aquesta recepta no necessita gaire més. Es pot acabar amb daus de cogombre, tomàquet picat, crostons de pa o unes gotes d’oli d’oliva. També admet ou dur, anxoves o trossets de formatge si es vol convertir en un sopar més complet. Amb ingredients quotidians i sense complicacions, s’aconsegueix una sopa freda refrescant, nutritiva i perfecta per aprofitar el pa que ja comença a endurir-se.