Hi ha receptes que no necessiten reinventar-se perquè ja van néixer perfectes, i el trinxat de la Cerdanya és una d'elles. Anna Terés (@annarecetasfaciles), cuinera viral a xarxes, ha volgut posar el focus en un plat que forma part del receptari més autèntic del Pirineu, una elaboració senzilla, nascuda de la cuina d'aprofitament, que demostra que amb pocs ingredients ben tractats es pot aconseguir un resultat memorable. El trinxat és història, territori i tradició, un plat pensat per alimentar, confortar i reunir al voltant de la taula en els mesos freds, quan la col i la patata eren la base de gairebé tot. Avui torna a ser protagonista gràcies al seu sabor rotund, la seva textura inconfusible i aquesta combinació imbatible entre verdura i cansalada cruixent que mai falla.
La recepta original del trinxat de la Cerdanya
La recepta original parteix d'una base molt clara: cols, patates i cansalada, sense artificis ni afegits innecessaris. Per començar, es posa a bullir una cassola gran amb abundant aigua, perquè aquí no es tracta de coure amb presses. Mentre l'aigua assoleix el punt adequat, es neteja la col retirant les fulles exteriors més dures i eliminant el nervi blanc central, que podria aportar amargor. Es talla en trossos generosos, es pelen les patates i es trossegen en mides mitjanes perquè coguin de manera uniforme. Tot va a l'aigua amb un punt just de sal, deixant que els ingredients s'estovin sense perdre la seva identitat.
El trinxat és història, territori i tradició, un plat pensat per alimentar, confortar i reunir al voltant de la taula durant els mesos freds
Quan la col i la patata són tendres, s'escorren bé i es col·loquen juntes per al moment clau: trinxar, és a dir, aixafar sense triturar. No busquem un puré fi, sinó una barreja rústica, amb textura, on encara es percebin els ingredients. Aquest és un dels secrets del plat. En paral·lel, en una paella ampla amb oli d'oliva, es fregeix la cansalada tallada a daus fins que queda ben daurada i cruixent, reservant-la després per mantenir aquesta textura tan característica.
En el mateix greix, carregat de sabor, es dauren els alls laminats i s'incorpora el trinxat juntament amb part de la cansalada. Es barreja bé i es deixa que la base es compacti, formant una mena de truita gruixuda, que es daura primer per un costat i després per l'altre, amb paciència, fins a aconseguir una escorça irresistible. A l'hora de servir, es corona amb la resta de la cansalada, aportant contrast i profunditat.
El resultat és un plat contundent, honest i profundament saborós, una recepta que connecta passat i present i que demostra per què el trinxat de la Cerdanya continua sent una de les grans icones de la cuina catalana de muntanya.