Comprar un bon formatge i trobar-lo al cap de pocs dies sec, esquerdat o amb una textura completament diferent és més habitual del que sembla. El problema no sempre és el temps que porta obert, sinó com el guardem a la nevera. Un dels errors més habituals és embolicar-lo directament amb film transparent i deixar-lo així fins al següent consum. El formatge continua evolucionant una vegada tallat i necessita conservar certa humitat sense quedar completament asfixiat. Per això, una solució molt més adequada és protegir-lo amb paper vegetal o paper de forn i, després, guardar-lo dins d'un recipient que el protegeixi dels canvis bruscos d'humitat i de les olors d'altres aliments.
No podem guardar el formatge de qualsevol manera
El paper vegetal és millor que embolicar-lo directament amb film
Quan emboliquem fortament un tros de formatge amb plàstic, la superfície queda pràcticament segellada. Això pot afavorir l'acumulació d'humitat i alterar l'estat exterior del producte. A més, en formatges curats o semicurats interessa trobar un equilibri: evitar que perdin massa aigua, però sense tancar-los hermèticament en un entorn excessivament humit.
El truc és senzill. Agafa un tros de paper vegetal o paper de forn i embolica el formatge procurant cobrir tota la superfície tallada. No cal prémer-lo excessivament. Després, posa'l dins d'un recipient alimentari. En molts casos és preferible que aquest recipient no quedi completament hermètic, perquè així es manté un ambient més estable sense concentrar tanta condensació.
També és important escollir bé el lloc de la nevera. Evita la porta, perquè és una de les zones que pateix més oscil·lacions de temperatura cada vegada que s'obre. És millor una zona interior amb una temperatura més estable, com un calaix específic si la nevera en disposa. I convé mantenir-lo separat d'aliments amb aromes molt fortes, ja que alguns formatges poden absorbir-ne les olors.
Treure'l de la nevera abans de menjar-lo
Conservar bé el formatge no serveix de gaire si després el mengem directament acabat de treure de la nevera. A temperatures molt baixes, el greix està més ferm i els aromes i els sabors es perceben menys. Per això, una bona pràctica és retirar només la quantitat que menjarem uns 20 minuts abans de servir-la. Durant aquest temps, el formatge recupera una temperatura més agradable i la textura es torna més expressiva. En formatges curats, especialment, la diferència pot ser notable: apareixen aromes que amb el producte fred quedaven pràcticament amagades.
Naturalment, no tots els formatges es conserven exactament igual. Els frescos necessiten una refrigeració més estricta i seguir les indicacions del fabricant, mentre que els curats toleren millor aquest sistema d'embolcall. Però per a molts formatges oberts, la regla és fàcil de recordar: paper vegetal, recipient protector, temperatura estable i uns minuts fora de la nevera abans de menjar-lo. Quatre gestos senzills que poden evitar que aquell tros de formatge acabi sec abans d'hora.