Cada Nadal, milers de famílies catalanes mantenen viu el costum de muntar el pessebre a casa. Una tradició que passa de generació en generació i que forma part de l'imaginari nadalenc de Catalunya. Però, d'on ve aquest costum? Per què hi posem un bou i una mula? I quin significat té el caganer? Fra Valentí Serra, frare caputxí i un dels principals experts en la tradició pessebrística catalana, ajuda a entendre els orígens i el simbolisme d'aquesta pràctica que té vuit segles d'història.
Els elements imprescindibles del pessebre català
El primer pessebre de la història s'atribueix a Sant Francesc d'Assís, que el va representar ara fa 800 anys. A Catalunya, però, aquesta tradició no va arribar a les llars fins al segle XVIII, procedent d'Itàlia. En aquella època, el pessebre es va convertir en una eina pedagògica per explicar als infants la història del naixement de Jesús d'una manera visual i entenedora.
Una de les particularitats del pessebre català és que tradicionalment s'ha elaborat amb elements naturals. Serra explica que sempre ha estat una representació ecològica, construïda a partir de la vegetació disponible durant aquella època de l'any a l'entorn.
Més enllà del naixement, hi ha figures que no poden faltar. És el cas del bou i la mula, dos animals que, segons l'expert, són els encarregats de reconèixer el fill de Déu. En la tradició catalana, es col·loquen de manera que el seu alè dona escalf al nen Jesús. La figura més típica és el pastor de l'Anunciata, especialment aquell que bufa l'olla. Les primeres figures, però, eren efímeres i es fabricaven expressament per al pessebre de cada any. Entre les peces antigues que encara es conserven a Catalunya destaca una ovella de cera.
Per què el caganer és una figura tan important?
Un dels personatges més característics del pessebre català és el caganer. Serra considera que s'ha de col·locar en un indret discret i sense mostrar les natges. Lluny de ser una figura anecdòtica, té un significat relacionat amb la fertilitat i la renovació de la natura. Les deposicions simbolitzen l'adob de la terra, que permetrà que l'any següent torni a florir i es mantingui verda.
D'aquesta manera, el caganer representa la vida i l'esperança d'un nou cicle natural. L'any 1920 es van popularitzar els pessebres ambientats a Terra Santa, amb paisatges sorrencs, elements orientals i Reis d'Orient muntats en camells. D'aquelles primeres representacions estàtiques van sorgir els diorames, que van ampliar les possibilitats artístiques d'aquesta tradició.
Un pessebre per a cada casa
Amb el pas del temps, cada família ha adaptat el pessebre als seus gustos i creences. Avui dia, el costum es manté tant entre persones creients com entre agnòstiques i atees. Precisament, aquesta era una de les intencions dels predicadors del segle XVIII: introduir les figures a les llars i aconseguir que el pessebre arribés al màxim nombre possible de famílies.