La guerra a Ucraïna no només es mesura en quilòmetres de territori perdut, ciutats destruïdes o baixes al front. També es lliura en un terreny menys visible, però amb conseqüències que poden durar generacions: el demogràfic. Quants ucraïnesos quedaran al país quan s'acabi la invasió? Quants dels que han marxat voldran tornar? I, sobretot, hi haurà prou població jove i treballadors per reconstruir-lo? Després de gairebé cinc anys de guerra a gran escala, aquestes preguntes s'han convertit en una de les principals incògnites sobre el futur de l'Estat ucraïnès.
Les dimensions del problema són difícils de precisar. L'últim cens oficial es va fer el 2001 i la guerra ha complicat encara més qualsevol recompte fiable, especialment per l'ocupació de territoris i els desplaçaments de població. Segons l'estimació de l'Institut de Demografia de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucraïna, a mitjan 2026 vivien als territoris controlats per Kíiv uns 28,5 milions de persones. La xifra contrasta amb els aproximadament 41 milions que es calculaven abans de la invasió a gran escala. La demògrafa Ella Libanova ha advertit, a més, que la principal causa de la davallada recent no són només les morts, sinó també l'emigració.
La natalitat ofereix una altra dimensió de la crisi. Durant el primer semestre del 2026 van néixer 73.292 infants a Ucraïna, gairebé la meitat que en el mateix període del 2021, l'últim any abans de la invasió a gran escala. En aquests sis mesos també es van registrar 259.853 defuncions: gairebé quatre per cada naixement, segons dades del Ministeri de Justícia recollides per la plataforma Opendatabot i publicades per l'agència ucraïnesa Ukrinform. La tendència és especialment greu a les regions més pròximes al front, però la caiguda també afecta territoris relativament allunyats dels combats.
La guerra no ha creat aquesta tendència des de zero. Ucraïna arrossega des de fa dècades una disminució de la població, una natalitat baixa i una emigració sostinguda. La crisi econòmica posterior a la desaparició de la Unió Soviètica, la precarietat laboral i la falta de perspectives ja havien afeblit la demografia del país. La invasió russa, però, ha multiplicat els factors de risc: morts militars i civils, separació de famílies, mobilització, desplaçaments forçats i una incertesa que fa que moltes parelles ajornin la decisió de tenir fills.
Una generació fora del país
Un dels factors més determinants és l'èxode. Segons el Kyiv School of Economics, uns 6,5 milions d'ucraïnesos vivien a l'estranger a començament del 2026, sense comptar els residents a Rússia i Bielorússia. Una part important són dones i infants, precisament dos grups fonamentals per a l'evolució demogràfica futura. Moltes famílies han reconstruït la seva vida a Polònia, Alemanya, Txèquia o altres països europeus, on els infants ja estan escolaritzats i els adults han començat a treballar.
El retorn, per tant, no està garantit ni tan sols si s'acaba la guerra. La seguretat serà determinant, però també l'accés a l'habitatge, la feina, l'educació i els serveis públics. La demògrafa Ella Libanova ha advertit d'un altre risc: quan s'aixequin les restriccions de mobilitat, podria produir-se una nova onada migratòria d'homes que vulguin reunir-se amb les seves famílies a l'estranger.
Les projeccions de la Kyiv School of Economics il·lustren la magnitud del repte. En el seu escenari central, calcula que aproximadament un terç dels refugiats acabaria tornant al llarg de tretze anys a partir del 2028. Fins i tot amb aquest retorn, la força laboral civil podria passar dels 12,9 milions de persones de començament del 2026 a 11,9 milions a finals del 2030, una reducció del 8%.
Reconstruir un país sense prou treballadors
La conseqüència no és només demogràfica, sinó també econòmica i estratègica. Ucraïna necessitarà milions de treballadors per reconstruir habitatges, carreteres, hospitals i infraestructures energètiques, recuperar la indústria i sostenir els serveis públics. Però el país podria trobar-se amb una economia que necessita créixer mentre disposa de cada vegada menys mà d'obra.
Un estudi de la KSE adverteix que, per assolir les previsions de creixement econòmic amb una població activa més reduïda, la productivitat per treballador hauria d'augmentar un 5,1% anual entre el 2027 i el 2029. És més de dues vegades i mitja el ritme mitjà registrat entre el 2011 i el 2021. La manca de personal ja és un problema per a moltes empreses, agreujat per la mobilització militar i la sortida de treballadors a l'estranger.
Hi ha, tanmateix, marge per actuar. El Kyiv Independent ha posat el focus en el potencial de milions de dones que actualment no participen en el mercat laboral, moltes per responsabilitats familiars i falta de serveis de cura. La incorporació de dones, la reintegració dels veterans, la millora de la productivitat i, eventualment, l'arribada de treballadors estrangers poden formar part de la resposta. Però cap d'aquestes mesures serà suficient sense unes condicions de vida que permetin a la població quedar-se o tornar.
Una reconstrucció que comença per les persones
El govern ucraïnès ha aprovat una estratègia demogràfica fins al 2040 i ha ampliat les ajudes a les famílies, però els incentius econòmics difícilment poden compensar per si sols la falta de seguretat i d'expectatives. Com recordava Nithin Umapathi, economista del Banc Mundial per a Ucraïna, en un article publicat a Ukrainska Pravda, el repte no és únicament recuperar el nombre d'habitants, sinó preservar el capital humà: la formació, la salut i les capacitats de la població.
La KSE calcula que, fins i tot en el seu escenari més favorable, la població dels territoris controlats per Kíiv podria reduir-se fins als 26,7 milions el 2041. En el més pessimista, baixaria fins als 22,3 milions. No són prediccions inevitables, sinó projeccions condicionades per l'evolució de la guerra, la migració i les polítiques públiques.
Rússia ha provocat una destrucció humana i material que Ucraïna trigarà dècades a reparar. Però el futur del país no dependrà només de com acabi la guerra ni de quines fronteres es fixin en un eventual acord de pau. També dependrà de si els milions d'ucraïnesos que han marxat decideixen tornar, de si les noves generacions poden créixer en un país segur i de si hi haurà prou oportunitats per construir-hi una vida. Perquè reconstruir Ucraïna, implica rehabilitar el país en múltiples sentits.