Rafael Ruiz va canviar Mallorca per Tailàndia després de jubilar-se i assegura que la diferència econòmica va transformar el seu dia a dia. A Espanya vivia pendent de quan arribaria la següent pensió; a Prachuap Khiri Khan, una ciutat costanera del sud del país, afirma que pot cobrir habitatge, subministraments, menjar i oci amb una quantitat molt menor de la que necessitava abans.
El seu exemple crida l'atenció per les xifres. Paga al voltant de 100 euros mensuals pel lloguer de casa seva i uns 20 o 25 euros per aigua i electricitat fins i tot utilitzant aire condicionat. Menjar fora també resulta molt més assequible: un plat local pot costar amb prou feines uns euros i un àpat complet en un restaurant bo pot mantenir-se prop dels vuit euros.
Una pensió que allà té molt més recorregut
La clau no està en el fet que Rafael cobri una pensió extraordinària, sinó en el poder adquisitiu que aconsegueix en traslladar-se. A Mallorca explicava que arribava al dia 25 pràcticament sense diners. A Tailàndia, en canvi, les seves despeses fixes són molt menors i encara conserva marge per estalviar, viatjar, sortir a menjar o afrontar imprevistos sense viure pendent de cada euro.
El lloguer representa la diferència més visible. Mentre trobar habitatge assequible a Mallorca pot convertir-se en el principal problema de qualsevol jubilat amb ingressos modestos, Rafael viu per uns 100 euros mensuals. A això suma subministraments baixos i restauració econòmica. Aquesta combinació permet que una pensió espanyola ajustada proporcioni allà un nivell de vida que a Espanya li resultava impossible.
No tot es redueix a pagar menys
Mudar-se a Tailàndia també implica despeses i riscos que no apareixen en una comparació ràpida. Els estrangers han de complir requisits migratoris, disposar de cobertura sanitària adequada i assumir que l'atenció mèdica privada pot resultar costosa. També existeixen bitllets d'avió, assegurances, tràmits i una distància enorme respecte a familiars i amics que pot pesar amb els anys.
En Rafael, però, assegura que el balanç li compensa. Pot pagar 100 euros per la seva vivenda, al voltant de 25 pels subministraments i sortir a dinar sense convertir cada restaurant en un luxe. El seu cas no significa que qualsevol jubilat trobi exactament aquests preus, perquè Bangkok, Phuket o les zones turístiques poden ser molt més cares. Però sí que mostra fins a quin punt canviar de lloc pot transformar el valor real d'una pensió. Per a ell, jubilar-se va deixar de significar retallar constantment i va passar a ser una etapa amb més llibertat, marge econòmic i capacitat per gaudir.