Un treballador que es va negar que l'empresa revisés la seva motxilla en finalitzar la jornada laboral ha vist confirmat el seu acomiadament disciplinari. El Tribunal Superior de Justícia d'Aragó ha ratificat que la decisió empresarial va ser procedent i que no va existir vulneració de drets fonamentals en el registre practicat.
L'empleat, oficial de primera en una companyia dedicada a la fabricació i muntatge de mobiliari des del 1998, va ser acomiadat després de negar-se en dues ocasions a obrir la seva bossa quan el personal de seguretat l'hi va requerir. L'empresa havia implantat controls esporàdics a la sortida dels torns després de detectar furts de material i eines.
Registres puntuals i amb presència sindical
Segons recull la resolució judicial, les inspeccions es realitzaven de forma aleatòria, sense previ avís, i en presència tant de la responsable de prevenció de riscos laborals com dels delegats de personal. El procediment consistia a sol·licitar al treballador que obrís la seva motxilla i permetre que el vigilant visualitzés l'interior amb una llanterna, sense manipular els objectes. En cas necessari, es demanava a l'empleat que mogués les seves pertinences.
Durant un d'aquests controls en el torn de tarda, el treballador es va negar primer als vestidors i després als torns de sortida a mostrar el contingut de la seva bossa. Dies més tard va rebre la carta d'acomiadament disciplinari. El tribunal considera que l'escorcoll tenia un fi legítim en protegir el patrimoni empresarial davant sospites de furt. Empara aquesta actuació en l'article 18 de l'Estatut dels Treballadors, que permet a l'empresari adoptar mesures de vigilància i control sempre que es respecti la dignitat de l'empleat.
Desobediència greu i acomiadament procedent
La Sala Social conclou que la mesura va ser proporcionada i mínimament invasiva. Subratlla que només afectava els qui portaven bosses o motxilles i que no hi va haver exhibició pública del contingut ni tracte degradant. Per tant, descarta qualsevol vulneració de drets fonamentals. En canvi, entén que la negativa reiterada del treballador va constituir un acte de desobediència greu davant d'una ordre empresarial legítima. En aplicació de l'article 54.2.d) de l'Estatut dels Treballadors, que tipifica la indisciplina o desobediència com a causa d'acomiadament disciplinari, la sentència confirma la procedència de l'extinció del contracte.
La sentència no és ferma i podria ser recorreguda en cassació per a unificació de doctrina, però per ara consolida la idea que, quan el control empresarial està justificat, és proporcional i respecta garanties formals, la negativa injustificada del treballador pot acabar en acomiadament procedent.