La conciliació familiar és un dels grans reptes de les famílies actuals. Jornades laborals extenses, agendes escolars plenes i l'ús cada cop més primerenc de la tecnologia han transformat la dinàmica de la llar. En aquest context, Laura Rojas, pedagoga, llança un missatge clar i provocador sobre l'educació domèstica: “Si pot tenir un mòbil, pot treballar a la llar”. Amb aquesta afirmació, Rojas posa el focus en la necessitat de replantar el repartiment de responsabilitats familiars i el paper que juguen els fills dins de casa.
Lluny d'entendre les tasques domèstiques com un càstig, la pedagoga defensa que formen part del procés educatiu. Per a ella, assumir petites responsabilitats a la llar és tan important com complir amb les obligacions acadèmiques, ja que contribueix al desenvolupament de l'autonomia, l'autoestima i el sentit de pertinença familiar.
Conciliació familiar i educació a casa
Segons Laura Rojas, molts pares viuen atrapats entre la falta de temps i la culpa. Per compensar la seva absència, tendeixen a sobreprotegir els fills o a evitar exigir-los responsabilitats. Tanmateix, aquesta estratègia resulta contraproduent. La conciliació no consisteix únicament a “arribar a tot”, sinó a educar en corresponsabilitat, adaptant les tasques de la llar a l'edat i capacitats de cada nen.
Rojas explica que els nens entenen perfectament les normes quan són clares i coherents. Si un menor té edat i prou maduresa per manejar un telèfon intel·ligent, també en té per endreçar la seva habitació, parar taula o ajudar amb tasques senzilles. Delegar petites funcions no només alleuja la càrrega dels adults, sinó que ensenya als fills que la llar és un espai compartit, on tothom col·labora.
La pedagoga insisteix que no es tracta d'explotar els nens ni d'imposar obligacions excessives, sinó d'integrar-los en la vida familiar. Aquesta implicació millora la convivència i redueix conflictes, ja que els menors se senten útils i valorats.
Tecnologia, mòbils i responsabilitat
Un dels punts clau del discurs de Laura Rojas és el paper de les noves tecnologies. Reconeix que els mòbils i les eines digitals faciliten la conciliació, permeten organitzar horaris, comunicar-se amb rapidesa i, en molts casos, són una ajuda educativa. El problema sorgeix quan la tecnologia es converteix en un privilegi sense contraprestació.
Segons la pedagoga, l'ús del mòbil ha d'anar acompanyat de normes clares. No pot ser un dret absolut deslligat de qualsevol responsabilitat. Establir acords —per exemple, complir amb certes tasques abans d'utilitzar el telèfon— ajuda els infants a entendre la relació entre drets i deures. A més, fomenta l'autocontrol i la gestió del temps
Rojas subratlla que educar també és preparar per a la vida adulta. Saber col·laborar, complir compromisos i responsabilitzar-se d'un espai comú són aprenentatges tan essencials com els continguts escolars. En aquest sentit, les tasques de la llar no prenen temps, sinó que sumen educació.
En definitiva, Laura Rojas defensa una criança equilibrada: aprofitar els avantatges de la tecnologia sense renunciar a la responsabilitat. Perquè, com ella afirma, si un nen pot gestionar un mòbil, també pot aprendre a cuidar la seva casa i el seu entorn.