Cuba viu unes de les jornades més delicades de les últimes dècades, atrapada entre una crisi energètica extrema i l’augment de la pressió política dels Estats Units. La visita a l’Havana del director de la CIA, John Ratcliffe, ha marcat un nou salt en l’estratègia de Washington cap a l’illa, just després que el govern cubà admetés que s’ha quedat pràcticament sense combustible per sostenir el sistema elèctric.
El ministre cubà d’Energia i Mines, Vicente de la O Levy, va reconèixer la gravetat de la situació amb una declaració insòlita: “No tenim absolutament gens de combustible, absolutament gens de dièsel. A l’Havana, les apagades superen avui les 20 o 22 hores al dia”. La falta de dièsel i fuel ha deixat el país en una situació crítica, amb talls de llum generalitzats, transport limitat i un malestar social creixent. Per la seva part, el president cubà, Miguel Díaz-Canel, va atribuir l’empitjorament de la crisi a la política dels Estats Units. “Aquest empitjorament dramàtic té una única causa”, va escriure a X, abans d’assenyalar “el bloqueig energètic genocida al qual els Estats Units sotmeten el nostre país”.
En aquest context, Ratcliffe es va reunir a l’Havana amb alts responsables cubans, entre ells el ministre de l’Interior, Lázaro Álvarez Casas, i el cap de la intel·ligència de l’illa, el general Ramón Romero Curbelo. La visita, poc habitual pel rang del representant nord-americà, arriba després de mesos de pressió econòmica i política de l’administració de Donald Trump sobre el règim cubà. Washington ha presentat la situació cubana com una qüestió de seguretat nacional. El secretari d’Estat, Marco Rubio, va insistir en una entrevista amb NBC que l’estabilitat de l’illa afecta directament els Estats Units. “No volem un estat fallit a 150 quilòmetres de les nostres costes”, va advertir. Rubio també ha defensat que la prosperitat de Cuba és “un assumpte d’interès nacional” per al seu país.
La pressió no és només diplomàtica, ja que diversos mitjans nord-americans han informat que la justícia dels Estats Units estudia imputar Raúl Castro, de 94 anys, pel seu paper en l’enderrocament, el 1996, de dues avionetes de l’organització Hermanos al Rescate, amb seu a Miami. En aquell atac van morir quatre persones. Castro era aleshores ministre de Defensa.
Cuba, a punt de col·lapsar
La situació interna, però, continua deteriorant-se, ja que les apagades han desencadenat protestes en diferents punts de l’illa, on la falta de combustible agreuja una crisi marcada per la inflació, l’escassetat d’aliments i medicaments, i les restriccions al transport. A l’Havana, alguns barris acumulen més de vint hores diàries sense electricitat.
Trump, preguntat sobre Cuba després del seu retorn de la Xina, va evitar concretar els pròxims passos, però va deixar oberta la porta a noves decisions. “Necessiten ajuda”, va dir sobre els cubans. “Així que ja veurem, tenim molt de què parlar sobre Cuba”. Mentrestant, Rússia ha reiterat el seu suport a l’Havana. El ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va transmetre al seu homòleg cubà, Bruno Rodríguez, la disposició de Moscou a oferir “el suport polític, diplomàtic i material necessari” davant l’actual escalada.