Bulgària ha guanyat el Festival d’Eurovisió 2026 en una de les edicions més tenses i polèmiques dels últims anys. La cantant Dara, representant búlgara, es va imposar aquest dissabte a Viena amb 516 punts gràcies a Bangaranga, una proposta de pop electrònic amb influències folklòriques que va convèncer tant el jurat professional com el televot. El triomf va arribar en una final marcada per la presència d’Israel, el boicot de diversos països i l’absència d’Espanya per primera vegada des del 1961. Israel, representat per Noam Bettan amb la balada Michelle, va acabar en segona posició amb 343 punts, dels quals 220 procedien del vot del públic.

DARA - Bangaranga

La votació va mantenir la incertesa fins al final, ja que després del recompte dels jurats, Bulgària ja figurava entre les grans favorites, però el televot va situar Israel provisionalment al capdavant. Finalment, els punts del públic van catapultar Dara fins a la primera posició i van donar a Bulgària la seva primera victòria en la història del festival. La cantant, de 27 anys, ha batut el rècord de diferència més gran de punts entre el primer i el segon classificat en tota la història d’Eurovisió.

La tercera plaça va ser per a Romania, amb 296 punts, gràcies a Alexandra Căpitănescu i la seva cançó Choke Me, una barreja de rock i electrònica. Austràlia, una de les candidates destacades amb Delta Goodrem, va quedar quarta, mentre que Finlàndia, que figurava entre les favorites de les cases d’apostes, es va haver de conformar amb la sisena posició.

L’edició del 70è aniversari d’Eurovisió es va celebrar al Wiener Stadthalle, davant de més d’11.000 espectadors, amb la participació de 35 països en el conjunt del certamen i 25 a la final. És la xifra més baixa de participants des de principis dels anys 2000. Cinc països, entre els quals Espanya, no van competir en protesta per la presència d’Israel.

RTVE tampoc va retransmetre la gala. A l’hora d’inici de la final, La 1 va emetre un missatge contundent contra el certamen: “El festival d’Eurovisió és un concurs, però els drets humans no ho són. No hi ha espai per a la indiferència. Pau i justícia per a Palestina”. En el seu lloc, la cadena va oferir un especial de La casa de la música.

Els espectadors ubicats a Espanya, tot i l’absència de RTVE, van poder seguir la final per internet a través del canal oficial d’Eurovisió a YouTube i votar dins del bloc “Resta del món”, incorporat el 2023 per agrupar el vot dels països no participants.

La UER obre la porta al retorn de Rússia

El festival també va quedar travessat pel debat sobre Rússia. El director executiu d’Eurovisió, Martin Green, va afirmar abans de la final que “envair un país no és motiu d’expulsió a Eurovisió” i va recordar que Rússia havia estat suspesa per la UER perquè la seva radiotelevisió estava intervinguda pel govern, fet que vulnera les normes de l’organització. També va apuntar que el país podria tornar “teòricament”, encara que després va matisar que “no hi ha converses en marxa” amb la televisió estatal russa.

Aquestes declaracions van provocar la reacció del president de RTVE, José Pablo López, que va demanar a la UER que les rebutgés formalment perquè, segons va escriure, “destrueixen la imatge del concurs i dificulten el retorn d’Espanya”. També va denunciar el que considera “un insult flagrant als valors europeus”.

Al final de la gala, els presentadors Viktoria Swarovski i Michael Ostrowski van enviar un missatge als països absents: “Us hem trobat a faltar; confiem que torneu i us donarem la benvinguda”.