En els últims anys, l'auge de les tecnologies digitals ha transformat la vida quotidiana d'adults i nens. Mòbils, tauletes i altres dispositius amb pantalla s'han convertit en eines omnipresents a les llars, en molts casos des d'edats cada cop més primerenques. El que va començar com un recurs puntual per a l'entreteniment o l'aprenentatge s'ha normalitzat fins al punt que nombrosos nens interactuen amb pantalles abans fins i tot d'aprendre a parlar. Aquest fenomen, però, ha encès les alarmes d'experts i entitats dedicades a la infància, com la Fundació ANAR, que adverteix dels riscos de l'ús precoç del mòbil en el desenvolupament infantil.
La Fundació ANAR alerta que l'exposició primerenca i prolongada a pantalles afecta negativament la capacitat d'atenció, l'autocontrol i el desenvolupament cognitiu dels infants. Segons l'entitat, durant els primers anys de vida el cervell es troba en una etapa crítica de maduració, i necessita estímuls reals —interacció humana, joc lliure, exploració de l'entorn— per desenvolupar-se de forma saludable. Substituir aquests estímuls per pantalles pot interferir en processos clau com la regulació emocional, el llenguatge i la concentració.
L'impacte del boom tecnològic en la infància
L'accés massiu a telèfons intel·ligents i tauletes ha generat una falsa sensació de seguretat entre moltes famílies. La facilitat d'ús, l'abundància de continguts infantils i la creença que "aprenen més ràpidament" han afavorit que els dispositius s'utilitzin fins i tot com a mètode de calma o distracció. No obstant això, la Fundació ANAR adverteix que abans de certa edat, l'ús de pantalles suposa un risc, ja que el nen no disposa de les eines neurològiques necessàries per gestionar aquest tipus d'estimulació.
Els experts coincideixen que abans dels dos anys l'ús de pantalles s'hauria d'evitar per complet, i que entre els dos i els sis anys ha de ser molt limitat, sempre amb supervisió adulta i continguts adequats. A partir d'edats més avançades, l'ús es pot introduir de forma progressiva, però amb normes clares de temps i acompanyament. Altrament, poden aparèixer problemes d'atenció, impulsivitat, dificultats per tolerar la frustració i menor capacitat d'autocontrol
Què és la Fundació ANAR i quina és la seva tasca
La Fundació ANAR (Ajuda a Nens i Adolescents en Risc) és una organització sense ànim de lucre amb dècades d'experiència en la protecció i defensa dels drets de la infància i l'adolescència. La seva tasca principal se centra en l'atenció psicològica, social i jurídica de menors en situació de risc o vulnerabilitat.
Entre les seves funcions més destacades hi ha la gestió de línies d'ajuda gratuïtes per a nens, adolescents i famílies, l'orientació a professionals, la prevenció a través de campanyes de sensibilització i la investigació sobre problemàtiques que afecten la infància. En aquest context, ANAR subratlla la importància d'un ús responsable i tardà de la tecnologia, recordant que el desenvolupament infantil necessita temps, límits i, sobretot, presència adulta real.