La pèrdua de poder adquisitiu s'ha convertit en una de les principals preocupacions per a molts jubilats. Amb ingressos fixos i escàs marge de maniobra o canvi, qualsevol increment en el cost de vida impacta de manera directa en l'economia domèstica. L'alimentació, una de les despeses inevitables, és també un dels àmbits on primer es perceben les tensions econòmiques.
L'encariment sostingut de productes bàsics ha modificat hàbits de consum en nombroses llars de pensionistes. El que abans formava part de la compra habitual ara es revisa amb molta més cautela. La cistella de la compra ja no es construeix únicament en funció de preferències, sinó de restriccions pressupostàries cada vegada més estrictes.
Ajustos clau en la dieta quotidiana
Fina, jubilada, resumeix aquesta realitat amb una afirmació que reflecteix una dinàmica àmpliament estesa: “Amb una pensió com la meva el primer que treus és la carn i el peix”. El seu testimoni no descriu una situació poc habitual, sinó una adaptació progressiva a una situació econòmica que obliga a prioritzar despeses essencials i que afecta moltes persones grans del nostre país.
Els productes frescos, tradicionalment associats a una dieta equilibrada, solen figurar entre els més sensibles a les variacions de preu. Carns, peixos i determinats aliments proteics representen un percentatge rellevant del pressupost alimentari de la majoria de llars, cosa que els converteix en candidats habituals a la reducció quan el marge s'estreny o quan els seus preus pugen més del compte.
La qualitat de vida sota pressió econòmica
Aquest tipus d'ajustos no només afecten la dieta, sinó també la qualitat de vida de les persones. Per a molts jubilats, l'alimentació deixa de ser un terreny d'elecció lliure per a convertir-se en un exercici constant de contenció. La planificació de menús i la cerca d'alternatives més econòmiques passen a ocupar un paper central. El fenomen respon a una lògica senzilla però contundent com que les pensions de menor quantia han d'absorbir increments en habitatge, subministraments i productes bàsics sense variacions que siguin iguals quant a els ingressos. I és així, quan l'alimentació s'emporta un cop més gran.
L'experiència de Fina il·lustra una realitat que afecta milers de persones jubilades. No es tracta únicament de preus, sinó de la capacitat de mantenir hàbits alimentaris de qualitat i saludables. No es tracta de capricis, parlem de salut i dieta. Així doncs, en moltes llars de pensionistes hi ha renúncies afecten els aliments més nutritius.